| Sumario: | L'objectiu principal d'aquesta recerca acadèmica ha estat descobrir les sinergies latents entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i el Paisatge Urbà Històric (PUH), advocant per la seva fusió com un potent mecanisme per a fomentar l'aplicació dels principis de desenvolupament sostenible a les ciutats històriques. Davant una expansió urbana sense precedents, el desenvolupament sostenible de les ciutats, inclosos els seus nuclis històrics, s'ha convertit en una necessitat global. Amb la visió d'un futur en el qual la sostenibilitat i la conservació del patrimoni coexisteixin en harmonia, aquesta tesi doctoral advoca per una integració sense fissures de la cultura i el patrimoni cultural en les estratègies de desenvolupament urbà. En el marc de l'Agenda 2030 i els seus ambiciosos ODS, l'objectiu d'aquesta tesi és establir una estreta relació entre aquests objectius globals i el PUH. Aquesta connexió contribueix a un enfocament integral del desenvolupament urbà que no sols promou la sostenibilitat, sinó que també salvaguarda la riquesa cultural irreemplaçable de les àrees urbanes històriques.Per a aconseguir una integració transformadora, és imprescindible obtenir un profund coneixement de les intricades dimensions tant dels ODS com de l'enfocament del PUH. Aquesta comprensió constitueix la base per a proposar una metodologia que sorgeix d'una anàlisi multidisciplinària de tots dos sistemes i que fomenta un enteniment global dels mateixos mitjançant l'avaluació sistemàtica de les seves interseccions i sinergies. Aquest procés permet forjar una estratègia unificada per al desenvolupament urbà històric sostenible. A més, la metodologia inclou la identificació i articulació de reptes inherents a la fusió dels principis dels ODS i el PUH, amb l'objectiu de trobar estratègies òptimes per a localitzar-los i implementar-los, aprofitant les eines i recursos disponibles.Reconeixent els desafiaments i oportunitats distintius inherents a cada ciutat històrica, aquesta recerca no pretén oferir una solució única per al seu desenvolupament sostenible. En canvi, cerca abordar les complexitats més àmplies inherents al cas de Trípoli, Líban, mitjançant la metodologia proposada. A través d'aquest estudi de cas, es pretén exemplificar el potencial tangible de la sinergia entre els ODS i l'enfocament PUH, salvant la bretxa entre la teoria i l'aplicació pràctica.
|
|---|
