| Sumario: | La recerca que es formula en els següents capítols es va centrar en l'anàlisi de la gestió dels sistemes d'inclusió de les universitats xilenes i la seva influència en la qualitat de vida d'estudiants universitaris en situació de discapacitat (EUSD). Es van considerar aquells sistemes d'inclusió que són part de la Xarxa d'Educació Inclusiva a Xile (RESI), amb el propòsit de recollir diverses experiències que van permetre comprendre: de quina manera aquests sistemes de suport contribueixen en la qualitat de vida universitària d'EUSD?
Es van rescatar les mostres d'estudiants i sistemes d'inclusió (o programes de suport), d'acord amb la representativitat de les institucions universitàries basades en el seu tipus d'administració (pública i privada), així com la seva presència per cada regió.
D'aquesta manera, es van considerar EUSD i sistemes d'inclusió d'universitats públiques i privades a la Regió Metropolitana (RM), així com de la resta de les regions que són part del territori xilè.
Cal assenyalar que la RM correspon a l'àrea geogràfica amb major concentració d'estudiants universitaris amb discapacitat; mentre que la Universitat d'Aysén, pertanyent a la regió del mateix nom, posseeix el menor número de matrícula d'EUSD en l’àmbit nacional. L'obtenció d'informació va considerar el període acadèmic 2022, mitjançant una convocatòria massiva gràcies a la mediació de les autoritats de RESI, afavorint-se una participació voluntària.
Aquesta recerca es va instal·lar en el Paradigma Constructivista i en la normativa internacional vigent, posant especial èmfasi en la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (ONU, 2006) i en la Declaració d'Incheon: Cap a una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i un aprenentatge al llarg de la vida per a tothom (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura [UNESCO], 2015). Així mateix, en virtut de la dinàmica i emergència d'aquesta temàtica, es van rescatar totes aquelles normatives corresponents i vigents, promulgades per altres organismes internacionals durant el procés de formulació d'aquesta investigació. En aquesta línia, en el context xilè, componen un pilar fonamental la Llei 20422 sobre la Igualtat d'Oportunitats i Inclusió Social de les Persones amb Discapacitat (Ministeri de Planificació i Cooperació de Xile, 2010), la que va venir a replantejar la Llei 19284 de Plena Integració per a Persones amb Discapacitat (Ministeri de Planificació i Cooperació de Xile, 1994).
Sumat a l'anterior es va considerar com a suport teòric la Teoria de Sistemes Socials (Luhmann et al., 1998; Opazo & Rodríguez, 2017; Torres, 1999), ja que va permetre una anàlisi organitzacional dels sistemes d'inclusió, segons els plantejaments de Preza-Lagunes, et al. (2017). Així mateix, es va realitzar una observació de la intervenció contextual (Mascareño, 2010), a fi d'identificar el seu impacte en la qualitat de vida dels EUSD que van ser considerats com a participants en el present estudi (Schalock & Verdugo, 2007; Camue Álvarez & Carballal del Río, 2004; Pérez, 2013; Moriña & Melero, 2016; Moriña Díez, et al. 2015; Rao & Petroff, 2011; Van Loon, 2013; Verdugo et al. 2005).
Finalment, amb les dades obtingudes es proposa un índex de qualitat de vida, juntament amb una anàlisi de fortaleses i oportunitats, les que evidencien les accions, intervencions i mesures que aquests serveis de suport per a EUSD podrien millorar. Conjuntament amb aquests resultats es busca oferir línies que afavoreixin la planificació d'una intervenció contextual mitjançant els sistemes d'inclusió, amb l’objectiu de contribuir en l'enfortiment de la qualitat de l'experiència universitària de tots els estudiants.
|
|---|
