| Summary: | El motiu de la tesi va ser demostrar que l'espiritualitat jueva posseeix un important corpus d'ensenyaments que han tingut un efecte benèfic en la pròpia cultura jueva al llarg dels segles, i que aquesta percepció de la realitat es pot aplicar als adults de totes les cultures.
Entre els objectius que la tesi ha aconseguit va ser comprovar la universalitat dels continguts de la càbala hebrea a fi d'arribar a totes aquelles persones que no pertanyen a la tradició jueva i explicar que no existeix una edat límit per a la formació continuada en els adults.
La pedagogia del misticisme jueu s'enquadra dins d'una “pedagogia del sentit”, això és, en el descobriment i el desenvolupament del sentit de la vida de cada alumne.
Els adults majors a través d'aquests canvis de percepció han aconseguit trobar el sentit de les seves vides i han reinterpretat les seves històries de vida a la llum de nous elements que van transformar la seva visió general de la realitat.
El mètode que he aplicat és la “història de vida”, que és una metodologia qualitativa que busca comprendre el procés d'interpretació, veient les coses des de la perspectiva de les persones, els qui estan contínuament interpretant-se i definint-se en diferents situacions.
Hem demostrat que existeix en l'ànima humana un desig d'espiritualitat innat i que si es tenen els elements pedagògics adequats es pot realitzar una important labor de creixement interior.
Els elements pedagògics que aporta el judaisme a través de la seva espiritualitat són claus per a comprendre els canvis substancials que s'han operat a l'interior dels subjectes estudiats.
Aquesta pedagogia ha rebutjat tots els components dogmaticos o religiosos que impedeixen adaptar l'espiritualitat a la modernitat.
|
|---|
