| Sumario: | La tesi planteja com l'humor audiovisual que s'ha definit sovint com a distanciament, pot utilitzar estratègies de guió que generin una activació de l'empatia del públic en vers dels personatges aconseguint d'aquesta manera una identificació que l'apropi a ells, tot i que aquests emeten un registre còmic que en principi no afavoriria que es pogués plantejar aquesta circumstància.Així, la majoria d'estudis efectuats fins ara es basen en analitzar la resposta humorística (el Ha-ha) desmereixent les possibilitats que pot oferir el recorregut (l'Aha) fins aquest final risible. És a dir, la tesi estudia principlament l'Aha del Ha-ha més que el Ha-ha de l'Aha del qual s'han fet alguns estudis.Després d'aprofundir en l'anàlisi de com es pot produir la identificació i els possibles estats empàtics, es proposa un seguit de 91 estratègies pràctiques de guió que s'han anat treballant durant més de 40 anys de professió de l'autor en el món del guió de comèdia. Així, es presenta un paquet d'estratègies per establir una nova manera de fer comèdia més empàtica, que no suposa ni molt menys que es proposi una comèdia amable, donat que l'empatia també és una eina crítica.
|
|---|
