Sumario: | A la consulta clínica, els homes amb disfunció erèctil (DE) no sempre expressen el
malestar sexual, personal i interpersonal que seria esperable. Aquest impacte atenuat pot explicar-se per les estratègies de regulació emocional associades a l'aferrament.
La població d'estudi ha estat composta per 600 homes diagnosticats amb DE (edat mitjana de 57,01 anys, DT = 12,39). S'ha estudiat la relació entre la gravetat de la DE (avaluada mitjançant l'IIEF), les dimensions d’ansietat i evitació d’aferrament (ECR), els símptomes psicopatològics (SCL-90R), l'ajust diàdic (DAS) i la satisfacció sexual i relacional (GMSEX i GMREL).
La majoria dels pacients pateixen una DE moderada (54,3%) o greu (31,9%). Pel que fa a les dimensions de l'afecte, predomina l'alta evitació (84,7%) i la baixa ansietat (92,7%).
Tot i que el malestar psicopatològic dels pacients és superior al de la mostra normativa, només el 34,7% presenta un malestar superior a la població amb problemes psicosomàtics. En general, els pacients estudiats indiquen que la seva satisfacció sexual (GMSEX) i relacional (GMREL) està per sota de la mitjana de la població general.
Tanmateix, malgrat la DE, el 53,7% valora la seva sexualitat com a satisfactòria i l'81,3% considera satisfactòria la seva relació de parella. Només el 22,46% dels pacients amb DE presenta un ajust diàdic (DAS) inferior al de la mostra normativa.
L'ansietat de l'aferrament correlaciona positivament amb la simptomatologia
psicopatològica i un pitjor funcionament sexual. Tant l'ansietat com l'evitació de
l'aferrament correlacionen negativament amb l'ajust diàdic i la satisfacció relacional i sexual.
Els anàlisis de regressió mostren que la major satisfacció relacional (GMSEX) era el
resultat d'una DE menys greu, una menor ansietat d’aferrament i una major satisfacció relacional, mentre que la satisfacció relacional (GMREL) era el resultat d'un major ajust diàdic (DAS), una menor ansietat d’aferrament i una major satisfacció sexual (GMSEX).
No s'ha trobat un ajust estadístic significatiu dels tres models d'equacions estructurals que s'han examinat.
En conclusió, els resultats de l'estudi plantegen la rellevància de l'aferrament, la
satisfacció sexual i la satisfacció relacional i/o l'ajust diàdic com a variables
psico(pato)lògiques amb valor etiològic en la sexualitat problematitzada que atenem en els contextos clínics. Avaluem i tractem el context relacional com a fonamental en la intervenció amb homes que pateixen DE.
|