| Sumario: | Aquest estudi parteix de la importància de l’educació integral, entesa com l’acompanyament en el desplegament harmònic de totes i cadascuna de les dimensions de la persona (corporal, social, psíquica i espiritual), perquè esdevingui allò que està cridada a ser. En aquest desvetllament d’esdevenir persona, l’experiència de silenci esdevé cabdal per endinsar-se en el més profund d’un mateix, descobrir-se, acceptar-se i des d’allí obrir-se a l’alteritat i a la transcendència. Educar la interioritat a través del silenci obre la porta a la descoberta del sentit de l’existència i al misteri inefable i intangible que ens habita. L’objectiu principal d’aquest estudi és descriure i comprendre les raons profundes que fonamenten una pedagogia del silenci a través del Projecte d’Interiorització de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes des de la seva complexitat i profunditat. El focus d’investigació és de caràcter exploratori i descriptiu. Metodologia: donada la complexitat i la singularitat del projecte s’ha optat per una metodologia d’investigació d’orientació qualitativa, un estudi de cas únic, emmarcat dins el paradigma humanístic-interpretatiu de perspectiva epistemològica constructivista. La recollida d’informació respon a una estratègia de múltiples tècniques, diferents instruments segons els grups d’interès i fases del treball de camp: l’anàlisi documental, l’observació participant dels recursos i estratègies utilitzades a l’aula; grups de discussió amb alumnes, famílies i alumni; entrevistes exploratòries i en profunditat dels docents implicats en el projecte. S’ha dut a terme una anàlisi temàtica amb un enfocament inductiu-deductiu. S’han triangulat les diverses fonts d’informació, contrastant així les dades recollides segons un nivell d’anàlisi agregat i interactiu fent ús del programa ATLAS.ti 23. Resultats: un projecte dialogat, valorat i consensuat per tot el claustre amb la participació i implicació de les famílies. Es destaca com a efecte global de les pràctiques d’Interiorització la millora de la relació amb un mateix, amb els altres i amb la Natura. Els principals aprenentatges que els grups d’interès consideren que es generen amb les pràctiques de contemplació són: Estar present, Escoltar, Autoconeixement, Autoregulació-Harmonització, Actitud Contemplativa i Construir Comunitat. Conclusions: alumnes i alumni són capaços de realitzar les pràctiques en la seva quotidianitat, tant a l’escola com a casa, en moments que consideren que els pot ajudar a asserenar-se, a concentrar-se, a preparar-se davant d’un repte, o simplement a contemplar. Estan familiaritzats a fer silenci i a cercar moments d’intimitat on trobar-se amb si mateixos, en pau i serenor. Especialment, mostren una predilecció per cercar temps en connexió amb la natura. Malgrat que no es continuïn practicant cada dia, després de l’etapa escolar, els aprenentatges han estat interioritzats i deixen una empremta en la manera de ser dels alumni. Tota la comunitat educativa va en la mateixa direcció: promoure i testimoniar els valors de la convivència alhora que vetlla per la inclusió i l’equitat.
|
|---|
