| Sumario: | Aquesta tesi doctoral constitueix una anàlisi crítica del procés evolutiu de la comunicació institucional del Congrés dels Diputats i del Senat, les Corts Generals d'Espanya, basada en una investigació acadèmica que comença el 13 de juliol del 1977, amb l'establiment oficial de les dues Cambres Legislatives que en constituents es convertirien, i que finalitza el 29 de maig de 2023, en publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat el preceptiu decret de dissolució de les mateixes i de convocatòria d'eleccions generals, i es dóna per acabada la XIV Legislatura Constitucional. Conseqüentment, abasta gairebé quaranta-sis anys i quinze legislatures. És a dir, tot el període democràtic viscut a partir de les eleccions del 15 de juny de 1977.
Precisant que per comunicació institucional del Parlament s'entén aquella produïda pels serveis ad hoc del mateix, inserits a l'Administració Parlamentària, es plantegen set hipòtesis a verificar a partir de l'entorn teòric, la reconstrucció de la seva història per primera vegada, l'examen dels canvis que hi ha hagut, el paper desenvolupat per les tecnologies en la seva evolució, l'anàlisi quantitativa i valorativa de les opinions dels diputats, els senadors, antics portaveus de grups parlamentaris i de periodistes que han cobert o cobreixen la informació sobre l'activitat de les dues Cambres Legislatives i de control del Govern, i dels resultats oferts per cinc casos d'estudi que desgranen els continguts de la comunicació institucional parlamentària que s'ha donat en el període temporal abans esmentat.
Tot plegat dóna peu a un conjunt de conclusions que posen en relleu les suficiències i les insuficiències trobades al llarg de la investigació realitzada juntament amb suggeriments de futur i noves línies d'indagació acadèmica.
|
|---|
