Information Communication Technologies as Alternative Spatial Organizational Tools of the Disempowered in Authoritative Contexts

L'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per part dels grups marginats i oprimits han anat adquirint una rellevància cada vegada més gran durant la darrera dècada. El doble benefici de tractar-se d'una plataforma oberta que és autònoma al control dels que tenen el poder le...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor Corporativo: Universitat Ramon Llull. Esade (-)
Otros Autores: Abu-Yasein, Ali Omar, autor (autor), Martí Lanuza, Ignasi, supervisor acadèmic (supervisor acadèmic)
Formato: Tesis
Idioma:Inglés
Publicado: [Barcelona] : Universitat Ramon Llull 2024
Materias:
Acceso en línea:Accés lliure
Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull:https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009837636506719
Descripción
Sumario:L'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per part dels grups marginats i oprimits han anat adquirint una rellevància cada vegada més gran durant la darrera dècada. El doble benefici de tractar-se d'una plataforma oberta que és autònoma al control dels que tenen el poder les converteix en eines organitzacionals alternatives favorables per als desposseïts. Els espais virtuals en línia s'entenen tradicionalment com a lloc de refugi per als oprimits i marginats. No obstant això, la mateixa accessibilitat oberta de tals espais en línia que atrau membres de grups oprimits també els fa identificables per als qui tenen el poder. Tot i així, i malgrat la contínua exposició a la repressió, els membres dels grups oprimits continuen expressant diferents formes de resistència i dissidència en línia. Aquesta tesi porta a terme un estudi extens que analitza en profunditat com els agents aconsegueixen persistir en la utilització de l'espai virtual per oposar-se a l'autoritat i, en última instància, organitzar-se per a l'acció col·lectiva i mobilitzar la resistència en contextos d'extrema repressió política. Per això, es van emprar mètodes etnogràfics tant virtualment com físicament, i a més es van recol·lectar i analitzar materials qualitatius a través d'entrevistes. Això permet construir sobre i contribuir a la literatura sobre estudis d'organització relacionats amb l'espai, la resistència i la digitalització. Aquesta tesi contribueix a aquestes literatures introduint el concepte de cibercultura infrapolítica, conceptualitzant-la com la política quotidiana ha transcendit els espais virtuals com un mecanisme de resistència prefiguratiu, i argumentant com l'espai virtual és una eina essencial perquè els desempoderats puguin espacialment- organitzar el sorgiment de la resistència. En última instància, el coneixement es genera a través d'una comprensió més gran sobre l'ús precís de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines alternatives d'organització espacial per als desempoderats.
Descripción Física:1 recurs en línia (161 pàgines)