| Sumario: | Introducció. En les darreres dècades s’ha produït un increment considerable de les persones afectades per demència i, en aquest context, la intervenció clínica és cabdal per endarrerir la progressió de la malaltia, afavorir la millora simptomatològica i fomentar el màxim nivell de benestar per al pacient. La musicoteràpia neurològica és una disciplina relativament recent, estructurada, rigorosa, i compta amb bases teòriques sòlides establertes des de la investigació en neurociència. S’aplica en alguns trastorns dins el camp de la neurologia, tanmateix, encara hi ha molt pocs estudis publicats sobre els efectes de la musicoteràpia neurològica en les persones amb demència tot i apuntar resultats positius. Això suposa que encara no hi ha suficient evidència científica sobre els efectes neuropsicològics d’aquesta intervenció i esdevé necessari incrementar la recerca en aquest àmbit.
Objectius. Adaptar i validar l’escala Music in Dementia Assessment Scales a la llengua espanyola, així com estudiar els efectes neuropsicològics, emocionals, conductuals i en la qualitat de vida de l'aplicació de musicoteràpia neurològica en persones afectades de demència en diferents estadis evolutius.
Mètode. Aquesta tesi doctoral consta de tres estudis empírics. L’estudi 1 consisteix en l’adaptació i validació psicomètrica de l’escala Music in Dementia Scale (MiDAS) a la llengua espanyola, en una mostra de 80 participants amb demència lleu, moderada i greu. L’estudi 2 avalua els efectes de l’aplicació de musicoteràpia neurològica en la cognició global, diferents dominis cognitius, l’estat d’ànim, la simptomatologia conductual i la qualitat de vida, en una mostra de 86 participants amb demència lleu i moderada. L’estudi 3 avalua els efectes de la musicoteràpia neurològica en la cognició global, l’estat d’ànim, la simptomatologia conductual i la qualitat de vida, en una mostra de 30 participants amb demència greu.
Resultats: L’estudi 1 mostra que l’adaptació de l’escala MiDAS a la llengua espanyola compta amb propietats psicomètriques favorables, com una consistència interna alta, tot i que alguns resultats mostren limitacions, com la validesa de constructe. L’estudi 2 mostra una millora significativa de la cognició global, de l’atenció, la velocitat de processament, la fluència semàntica, la memòria semàntica, la memòria episòdica i la memòria autobiogràfica, així com de l’estat d’ànim, la simptomatologia conductual i la qualitat de vida, en els participants del grup d’intervenció. L’estudi 3 mostra un manteniment de la cognició global i una millora significativa en l’estat d’ànim, la simptomatologia conductual i la qualitat de vida en els participants.
Conclusions: L’adaptació i validació en llengua espanyola de l’escala MiDAS presenta propietats psicomètriques favorables que permeten la seva aplicació a la població espanyola, constituint una aportació important en l’àmbit de musicoteràpia i demència, degut a la manca d’instruments existent en aquest camp. La intervenció de musicoteràpia neurològica aporta beneficis en la cognició global i en dominis cognitius específics en fases lleus i moderades de la demència, així com beneficis emocionals, conductuals i de qualitat de vida durant tot el procés evolutiu de la demència. Per tant, a partir dels resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral, es pot concloure que la musicoteràpia neurològica és una intervenció eficaç i recomanable per tal d’afavorir el rendiment cognitiu, el benestar emocional i la qualitat de vida en les persones amb demència.
|
|---|
