| Sumario: | Durant anys, un dels majors desafiaments per als professionals de l'esport ha estat identificar estratègies per optimitzar el rendiment dels seus esportistes. No obstant, no és senzill implementar estratègies efectives que permetin mantenir les càrregues d'entrenament i competició programades. En els últims anys, s'ha investigat la possible relació entre l'oclusió dental i unes determinades respostes neuromusculars i fisiològiques. Si bé s'ha demostrat que l’oclusió dental i l’ús de dispositius bucals poden tenir efectes ergogènics en el rendiment dels esportistes, els resultats publicats fins ara segueixen sent inconclusius. Així doncs, l'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral va ser investigar els potencials efectes ergogènics de la mossegada juntament amb la utilització d’un dispositiu personalitzat de reposicionament bucal en el rendiment neuromuscular i fisiològic de certs esportistes. Per aconseguir-ho, es van analitzar vint-i-set estudis en una revisió sistemàtica (estudi 1), i seixanta subjectes van ser reclutats per participar en diferents estudis transversals (estudi 2, 3, 4 i 5). Del total de participants, vint-i-vuit eren subjectes físicament actius (estudi 2), mentre que els trenta-dos restants eren atletes d'alt rendiment (estudi 3, 4 i 5). L'estudi 1 va evidenciar que la combinació de l’acció de la mossegada amb l'ús del dispositiu de reposicionament bucal podria millorar les accions de potència de tren inferior, destacant sobretot la capacitat de salt i les accions d'extensió de genoll. No obstant això, no es van observar efectes significatius en accions d’agilitat, d’esprints ni en accions musculars isomètriques o isocinètiques. D'altra banda, l'estudi 2, realitzat amb subjectes físicament actius, va demostrar efectes ergogènics relacionats amb l'ús de protectors bucals en accions de força isomètrica del tren superior i en accions de salt. L'estudi 3 va evidenciar millores no significatives en atletes d’elit de natació sincronitzada quan executaven rutines d’entrenament extenses i estressants. Els marcadors fisiològics analitzats no van presentar diferències significatives però els valors obtinguts de cortisol salival (un indicador d'estrès), van ser més elevats quan les atletes utilitzaven el dispositiu oral. L'estudi 4, realitzat amb nedadores i nedadors d'elit, va revelar que l'ús dels protectors bucals millorava el rendiment en proves específiques de salt vertical i de tracció de braços, respecte la condició de “no oclusió”. Malgrat això, només es van observar petites diferències no significatives en la sortida de natació des del banc. En l'estudi 5, es va constatar que l’acció de la mossegada, amb o sense la utilització del protector bucal, podria ser una estratègia efectiva per millorar la força isomètrica de tren superior. No obstant, no es van detectar efectes significatius en l'activació muscular. En resum, després d'una investigació exhaustiva, l’autor d’aquesta tesi va determinar que els efectes de l’acció de la mossegada en combinació amb l’ús d’un protector de reposicionament bucal sobre les respostes neuromusculars i fisiològiques estan condicionats per diversos factors. Entre aquests factors destaca el confort percebut pels/per les atletes davant la utilització del protector, els grups musculars involucrats en l'acció esportiva, el disseny i materials del dispositiu oral i les característiques específiques de la mostra analitzada.
|
|---|
