| Sumario: | Els adults amb cardiopatia congènita (CC) tenen la capacitat aeròbica (CA) reduïda a causa de la pròpia malaltia i/o factors aliens com el nivell d'activitat física (AF). L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és investigar els efectes de l'associació entre l'AF i la CA en adults amb CC. Aquest objectiu s'ha dividit en tres estudis: (1) Avaluar l'associació entre el nivell d'AF (MET-min/setmana) i la CA (consum pic d'oxigen VO2), així com també analitzar si l'augment dels nivells d'AF podria millorar la CA d'adults amb CC; (2) Estudiar l'evolució de la CA de pacients adults amb CC, així com analitzar els canvis de composició corporal en el seguiment a mig termini; (3) Investigar el percentatge de metges especialitzats en Cardiopatia Congènita (CC) que recullen informació sobre l’AF dels pacients amb CC i descriure la seva percepció de l'impacte de l'AF sobre la salut dels pacients. Els resultats de l'estudi I mostren que els adults amb CC tenen la CA (VO2) un 13% més baixa que els valors predits en condicions no patològiques. L'AF i CA es van associar positivament. En general, l'augment de 1000 MET-min/setmana es va associar amb un increment de 0.8 ml/kg/min en el VO2peak relatiu (p < 0.001) independentment del sexe i edat dels participants o severitat de la CC. En l'estudi II, en un període de seguiment mitjà de 4.5 (2.0) anys, observem una reducció significativa de la CA [VO2peak (5.6) ml/kg/min entre el període inicial i el seguiment (p = 0.003)]. Identifiquem una correlació positiva, amb una tendència a millor CA en pacients que acumulen més AF en una setmana (p = 0.063). Pel que fa al pes corporal, hi va haver un lleuger increment entre l'inici i el seguiment, (mitjana 1.5 (5.3) kg; p = 0.001), amb una associació negativa entre l' augment de pes i la CA i una tendència a millor CA en aquells pacients que mantenen o redueixen el pes corporal en el seguiment. L'estudi III mostra que 90% de metges especialitzats en CC afirmen registrar l'AF a la història clínica del pacient i, en general, l'AF va ser percebuda amb un impacte positiu en la salut dels pacients amb CC. Aquestes troballes suggereixen que la lleugera disminució de la CA, en els adults amb CC en el temps, és un signe d'evolució natural de la malaltia (estudi II) i que l'augment del nivell d'AF en adults amb CC millora significativament la CA, per tant, podria recomanar-se (estudi II), especialment quan els metges especialitzats en CC la perceben amb un impacte positiu en la salut i qualitat de vida dels pacients (estudi III).
|
|---|
