| Sumario: | Aquest projecte d’investigació examina l’obra “Sentimental Journey” del fotògraf Nobuyoshi Araki en relació amb el cinema de la modernitat dels anys seixanta i setanta. Aquest cinema es caracteritza per plantejar una nova idea del temps i de la seqüència respecte al llenguatge clàssic. Una nova temporalitat que sobrepassa l'estrictament cinematogràfic i troba reflex en altres disciplines.
Adoptem l’aparat crític de Gilles Deleuze com a base per establir un diàleg entre una obra fotogràfica en paper i les obres cinematogràfiques de quatre autors com Yasujiro Ozu, Roberto Rossellini, Michelangelo Antonioni i Chantal Akerman. Pretenem demostrar que, tot i les evidents diferències, el fotollibre es converteix en un mitjà ideal per establir ponts entre la imatge fixa i la imatge en moviment.
L'estructura narrativa, la diègesi i altres elements del llenguatge cinematogràfic es demostren aplicables a la imatge fixa via la seqüenciació. Això fa que, més enllà de, i malgrat les evidents diferències com la duració o la banda sonora s’estableixin autèntiques equivalències i consonàncies respecte a la idea del temps. Una nova temporalitat en la qual la imatge fixa i en moviment juguen un paper fonamental.
|
|---|
