| Sumario: | La coparentalitat s'ha establert com un element crucial en el sí de les relacions familiars, ja que hi ha suficient evidència per considerar-la un factor protector i/o de risc per a la salut mental de nens i adolescents. Els objectius principals d’aquesta tesi van ser el de construir i validar un nou instrument per avaluar la coparentalitat (el CECOP) en diferents estructures familiars en població espanyola i analitzar l’aplicabilitat clínica del CECOP en població clínica infanto-juvenil. Aquesta investigació es divideix en tres estudis. El primer, una revisió sistemàtica que tenia per objectiu identificar els instruments empíricament validats per avaluar la coparentalitat. El segon va consistir en la creació i validació del CECOP. I, finalment, el tercer estudi consisteix en un estudi descriptiu, comparatiu i inferencial de la coparentalitat i altres relacions familiars, en població clínica infanto-juvenil. Els resultats mostren que, en efecte, la coparentalitat està present de manera transversal a totes les famílies, independentment de la seva estructura, i que cal avaluar-la en contextos clínics atesa la seva rellevància com a factor predictor respecte a la salut mental dels infants i adolescents. El CECOP esdevé un instrument unidimensional de 15 ítems amb excel·lents propietats psicomètriques: excel·lent consistència interna amb una α de .97 i confirmant la validesa de contingut amb les mesures conceptualment relacionades -el CARE i la dimensió coparentalitat del CADS- i independent de la parentalitat mesurada amb el CERFB i el PBI, i de la conjugalitat mesurada amb el CERFB. En conclusió, els resultats mostren que l’estructura familiar no és el factor determinant per al desenvolupament de psicopatologia. El que és rellevant és el conflicte i el seu impacte tant en les altres dinàmiques familiars (parentalitat i conjugalitat) i en la salut mental dels fills/es.
|
|---|
