| Sumario: | L’objectiu general d’aquesta investigació era avaluar el tipus d’aferrament, les seves representacions internes i l’ajustament psicològic dels adolescents d’entre 11 i 18 anys amb pares homosexuals -mares lesbianes i pares gais- que viuen junts a la mateixa llar i formen una família nuclear biparental o monoparental. Els instruments d’avaluació utilitzats per a la recollida de dades són l’entrevista semiestructurada, instrument desenvolupat per a aquesta investigació; l’Attachment Picture Story (APS), l’Inventory of Parent and Peer Attachment (IPPA), i l’Achenbach System of Empirically Based Assessment - Youth Self Report (ASEBA-YSR).
Els resultats suggereixen que hi ha una prevalença a establir un aferrament segur amb els progenitors homosexuals. A més, en comparació amb mostres d’altres tipologies familiars, com les famílies heterosexuals adoptives, s’observa que en els processos inconscients de l’aferrament la pèrdua és un assumpte que genera ansietat, així com les qu¨estions relacionades amb les figures parentals. Pel que fa a l’ajustament psicològic, no es van trobar subjectes en el rang clínic, i aquells adolescents al límit del rang clínic havien viscut experiències complexes anteriors no relacionades amb el fet de formar part d’una família diversa.
Els resultats d'aquest estudi mostren que el determinisme genètic és tan important per a les famílies del mateix sexe com per a les parelles heterosexuals, i que la idea que l'orientació afectiva i sexual dels progenitors condiciona el desenvolupament emocional de les filles i els fills és un estereotip fals.
|
|---|
