| Sumario: | La present tesi doctoral consta de tres estudis diferenciats que tenen com a objectiu principal avaluar els efectes d’un entrenament funcional integrat de la zona centre del cos (core) en l’estabilitat lumbopelviana, el control postural i la força explosiva en joves gimnastes de rítmica. L’entrenament funcional es va aplicar durant vuit setmanes, aquest integra exercicis de core, pliometria i equilibri, executats amb elements d’equilibri i salt específics de gimnàstica rítmica (GR). La mostra va constar de 44 gimnastes de rítmica de nivell competitiu escolar i federat amb edat mitjana de 10,5 ± 1,8 anys. El grup es va dividir en grup control (GC) i grup experimental (GE). El GE va realitzar l’entrenament funcional integrat de core mentre que el GC va realitzar entrenament tradicional de GR. Addicionalment, es va dur a terme un estudi antropomètric abans i després de la intervenció per controlar l’edat madurativa de les gimnastes. Totes les participants i els seus tutors legals van donar el consentiment per participar en cada un dels estudis d’acord amb l’última versió de la declaració de Hèlsinki (2013). Tots els tests i l’entrenament funcional integrat de core es van dur a terme a les instal·lacions d’entrenament de la secció de Gimnàstica del Club Muntanyenc Sant Cugat.
En el primer estudi es van analitzar les adaptacions de les gimnastes en l’estabilitat lumbopelviana una vegada realitzat l’entrenament funcional. Es va aplicar la metodologia de pretest-posttest amb dos tests de control motor lumbopelvià (CMLP) mitjançant un dispositiu de biofeedback per pressió i un test de resistència del core. Els resultats van mostrar que les gimnastes del GE tenen una tendència més gran a la millora respecte el GC en els tests de resistència del core, mentre que només van presentar una lleugera millora en els tests de CMLP, en concret en els moviments d’abducció i rotació dels malucs.
En el segon estudi es va investigar la influència de l’entrenament funcional integrat de core en el control postural de les joves gimnastes. Es va comptar amb la mateixa mostra, divisió de grups i aplicació de l’entrenament que en el primer estudi. Es va realitzar un test d’equilibri unípede (extremitat inferior dreta i esquerra amb ulls oberts i ulls tancats) sobre una plataforma de forces mesurant variables del centre de pressions (CoP), i un altre test amb tres equilibris específics de GR (el passé tancat, l’equilibri de cama al costat amb ajuda i l’arabesque) també a la plataforma de forces i avaluats per jutgesses expertes en GR. Els resultats van mostrar una millora significativa en el GE respecte del GC en l’equilibri unípede dret i esquerre amb els ulls oberts en la velocitat medi-lateral del CoP, i en l’equilibri arabesque en la velocitat medi-lateral i l’àrea total del CoP. La puntuació de les jutgesses va mostrar una millora significativa en l’equilibri de cama al costat amb ajuda. El càlcul de la mida de l’efecte va presentar millors resultats en el GE en la majoria de variables del CoP i les puntuacions, mostrant així que l’entrenament funcional integrat de core ajuda a millorar el control postural i els equilibris específics de GR en joves gimnastes de rítmica.
En el tercer estudi es va analitzar la influència de l’entrenament funcional integrat de core en la força explosiva de les gimnastes. Es va comptar amb la mateixa mostra, divisió de grups i aplicació de l’entrenament que el primer i segon estudi. Es van aplicar els tests de salt amb contramoviment (CMJ) i salt amb contramoviment d’una sola cama (SLCMJ) sobre una plataforma de forces per avaluar les variables de força explosiva. A més a més, es va realitzar un test amb tres salts específics de GR (tisores, corza des d’assemblé i gambada) avaluats per jutgesses expertes en GR i fora de la plataforma per respectar la validesa ecològica de les dades. Després de l’aplicació de vuit setmanes del programa d’entrenament, els resultats van indicar una millora significativa en totes les variables de força explosiva avaluades en els tests de CMJ i SLCMJ en el GE, excepte en la velocitat mitjana del test de CMJ. No es va trobar una millora significativa en la puntuació dels salts específics de GR per part de les jutgesses en el GE respecte el GC, ja que els dos grups van millorar significativament en el posttest, no obstant això, es va observar un efecte més gran de l’entrenament en els salts de la corza i la gambada en el GE en el posttest respecte del GC. Aquests resultats van suggerir que realitzar un entrenament funcional integrat de core augmenta la força explosiva i la capacitat de salt vertical en joves gimnastes de rítmica.
De cada estudi s’ha desenvolupat un article amb els seus resultats, discussions i conclusions específiques que es mostren en la present Tesi Doctoral, els títols dels quals són:
Estudi 1: Efecte de vuit setmanes d’entrenament funcional de core en l’estabilitat del core de joves gimnastes de rítmica. Assaig clínic aleatoritzat.
Estudi 2: Influeixen vuit setmanes d’entrenament funcional integrat de core i pliometria en la millora del rendiment del control postural en joves gimnastes de rítmica?
Estudi 3: Efectes d’un programa d’entrenament funcional integrat de core i pliometria en
la força explosiva de joves gimnastes de rítmica.
Com a conclusió, l’entrenament funcional integrat de core va millorar significativament algunes variables de control postural, la puntuació d’equilibris específics de GR i les variables de força explosiva en joves gimnastes de rítmica. A més, proporciona una tendència a la millora en l’estabilitat lumbopelviana i la puntuació de salts específics de GR.
|
|---|
