| Sumario: | La política exterior esdevé un element rellevant per a la identificació de les identitats partidistes en els sistemes democràtics. En un món acceleradament globalitzat per la facilitat de l'accés a la informació i pel creixent impacte de les decisions globals a la política local, les relacions internacionals tenen un paper creixentment rellevant en la fixació de les agendes públiques i polítiques. L'objecte d'aquesta investigació és identificar en quin moment de l'actual període democràtic a Espanya la política exterior passa a tenir un paper rellevant en la conformació de les identitats partidistes i en la constatació d'aquesta diferenciació davant de l'opinió pública. Per identificar-lo es tenen en compte aspectes com ara el lideratge, els processos de conformació de l'opinió pública, la legitimitat o la diplomàcia.La investigació indaga i aprofundeix en els elements que van conformar la construcció dels storytellings que van fer emergir la política exterior com a element rellevant de la identitat partidista a Espanya a partir del 2003, és a dir, la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq; la legitimació del servei exterior a través de la potenciació de la diplomàcia comercial; la posició espanyola davant la fallida transició política a Egipte (2011-2015); i l'estudi de la coalició de govern entre PSOE i Unidas Podemos (2019) pel que fa a la política exterior. Així mateix, es fa una referència als elements de la política exterior característics de l’etapa franquista que s'han projectat durant la democràcia i el progressiu increment de la parlamentarització de la política exterior i de defensa.Aquest estudi és de metodologia qualitativa i s’hi combinen les tècniques de l’observació participant, les entrevistes en profunditat, els estudis de cas i l’anàlisi de contingut. Es tracta d’una tesi doctoral per compendi d'articles.
|
|---|
