| Sumario: | Aquest és un estudi qualitatiu de com 15 psicoterapeutes d’Europa occidental entenen i aborden l’espiritualitat en psicoterapia, fonamentat en perspectives postmodernes i social construccionistes, implementant col·laborativitat i reflexivitat. Els resultats han estat generats amb entrevistes qualitatives semi-estructurades, i s’ha analitzat temàticament, suggerint una comprensió de l’espiritualitat com aconfessional i fluida. Independentment de la seva formació terapèutica les intervencions clíniques semblessin implementades des de perspectives humanistes i heurístiques validant valors i experiències del client. Diferències religioses i culturals no semblen haver determinat les perspectives espirituals dels participants. Els resultats generats confirmen que espiritualitat és un concepte acceptat i utilitzat per psicoterapeutes i clients, en línia amb altres estudis. Es recomana una actualització dels programes de formació psicoterapèutica amb inclusió de temes espirituals, religiosos i existencials, i consideració del paradigma no-materialista, que reconeix experiències personals com a font de coneixement. Es discuteixen temes de poder que exclouen l’espiritualitat del treball psicoterapèutic.
|
|---|
