| Sumario: | La tesi parteix d’una perspectiva constructivista i dialògica per analitzar el desenvolupament de la identitat professional docent. En concret, té per finalitat generar coneixement sobre la posició indagadora, la seva conceptualització, la relació amb altres posicions identitàries i els factors que contribueixen al seu desenvolupament durant la formació inicial dels mestres. Des d’aquesta perspectiva, es defineix la identitat professional docent com un constructe dinàmic, caracteritzat pel canvi i mediat pel context, el temps i les interaccions socials. Es tracta d’un procés en el que els docents juguen un paper actiu a través de la continua interpretació i reinterpretació de les seves experiències. Des de la perspectiva dialògica, la identitat es conceptualitza com un procés continu d’interacció dialògica entre diferents posicions identitàries, anomenades posicions del jo (I-positions, en anglès). Les posicions del jo són versions de la pròpia identitat que varien en funció de les demandes del context tot i que són idiosincràtiques i individuals. Les posicions del jo es desenvolupen i construeixen al llarg de tota la vida, en un procés constant d’internalització de les veus que esdevenen significatives per cada subjecte en diferents contextos d’actuació i comunitats professionals de referència. Conceptualitzar el docent com a indagador implica fonamentar les pràctiques educatives en evidències científiques, permet l’autonomia i la reflexió a l’hora de prendre decisions, l’estudi sistemàtic i intencional de la pràctica, i potencia la professionalització docent, necessària per donar resposta a la creixent complexitat inherent a l’acte d’ensenyar. Desenvolupar aquesta identitat indagadora no és fàcil i demanda d’uns programes formatius inicials dissenyats en enfocaments basats en la investigació (research-based approach). Malgrat el creixent nombre d’estudis publicats i l’interès internacional en el tema, la investigació realitzada en el nostre context sobre aquesta qüestió és escassa, tot i l’actual procés de re-disseny dels programes formatius que, en alguns àmbits acadèmics, s’està portant a terme. Per aquest motiu, els tres estudis que formen aquesta tesi analitzen tres dimensions clau en el procés de re-disseny dels programes formatius inicials. El primer estudi, de caràcter interpretatiu i tranversal, se centra en com entenen 12 estudiants del Grau d’Educació Primària la seva identitat professional docent i la indagació. Les dades es van obtenir mitjançant un qüestionari i un grup focal. Les concepcions dels estudiants es van categoritzar en relació al significat, beneficis, procediments, responsabilitat i competències de la indagació. Els resultats indiquen que els estudiants no consideraven la indagació com una part integral de la seva identitat professional. A més, van establir relacions anecdòtiques entre la seva pràctica i la millora educativa tot declarant-se poc competents per dur a terme processos indagadors en els contextos escolars. En el segon estudi, a través d’entrevistes, vam explorar quines eren les experiències d’aprenentatge considerades significatives per part de 27 estudiants que van participar en un pràcticum redissenyat sota l’enfoc basat en la investigació i el seu posicionament enfront de les diferents activitats que integraven aquest pràcticum. Els resultats ens van permetre identificar 5 categories d’experiències significatives d’aprenentatge: Socialització, Instrucció a l’aula, Conflictes entre les concepcions prèvies i la realitat, Control d’aula i Diversitat; així com dues posicions: I as a student i I as a teacher. Els estudiants es posicionaven com a docents quan van ser capaços d’actuar i prendre decisions de forma autònoma, assumint posicions d’igualtat amb els seus tutors. No obstant, les dades també van mostrar les dificultats dels estudiants per posicionar-se con a docents en les experiències significatives d’aprenentatge diferents d’aquelles relacionades amb la Instrucció a les aules. El tercer estudi, va posar el focus en les veus de 18 professors universitaris encarregats de la formació inicial dels mestres en relació al valor, propòsit i resultats d’aprenentatge de la indagació en el desenvolupament de la identitat professional docent. Els participants van posar de manifest tres posicions prioritàries en el self dels docents: mediador, instructor i indagador. Els resultats mostren que les dues primeres van ser més freqüents mentre que la darrera no va ser inicialment reconeguda per tots els professors com a important en la construcció de la identitat docent. En relació al propòsit i aprenentatges vinculats a la indagació, les veus dels professors foren diverses. Els resultats dels estudis d’aquest tesi mostren que tant els estudiants com els professors universitaris presenten dificultats en reconèixer i valorar com a part integrant de la identitat professional docent, la posició d’indagador. En conseqüència, esdevé imprescindible que, des de la formació inicial, s’ajudi als (futurs) docents en la adquisició d’un hàbit mental indagador que els apodera a esdevenir agents actius en el canvi educatiu.
|
|---|
