Sumario: | L'objectiu principal consisteix en avaluar l'efectivitat de la intervenció domiciliària (PSICODOM) en pacients afectats de trastorns de l'espectre psicòtic que presenten resistència al tractament integrat en la millora de: l'adherència al tractament farmacològic i psicoterapèutic, la consciència de malaltia, la funcionalitat psicosocial, l'estat d'ànim; i en la reducció de: les recaigudes, la simptomatologia positiva, la negativa i la psicopatologia general. També es pretén millorar tant del pacient i de la família: la comunicació familiar, l'estat d'ànim i la qualitat de vida. Per altra banda, es pretén comparar l'evolució dels pacients que han rebut el programa PSICODOM amb aquells que formen part del grup CONTROL que reben únicament el seguiment domiciliari habitual per part de l'equip de Trastorn Mental Sever (psiquiatra, infermera PSI, infermera i treballadora social). Mètode. Els participants de l'estudi constitueixen una mostra de 28 pacients; el disseny de la investigació consisteix en un assaig clínic aleatoritzat, pel que es van assignar a dos grups, 14 pertanyents al grup PSICODOM i 14 al grup CONTROL. Juntament amb aquests pacients, han participat en l'estudi 22 dels seus familiars, 12 familiars del grup PSICODOM i 10 del grup CONTROL. Els instruments utilitzats han estat: PANSS (Positive and Negative Syndrome Scale), EEAG (Escala de Evaluación de la Actividad Global); BDI-II (Beck Depression Inventory-II); QOLI (Quality of Life Interview); SFS (Social Functioning Scale); SUMD (Scale of Unawareness of Mental Disorder); Test Morisky-Green; FCS (Familiar Communication Scale); SCID-I/P; PBI (Parental Bonding Instrument). Els resultats indiquen que una intervenció domiciliària en pacients resistents a tractament que pateixen esquizofrènia, realitzada amb el pacient i la família, almenys durant 12 mesos, té un alt impacte sobre la reducció de la resistència al tractament integrat i evoluciona més positivament en general en les mesures intra-grupals als 12 mesos en: la comunicació familiar per part de la família; la consciència de malaltia; l'activitat global. Respecte a la comparació entre els grups, als 6 mesos ja es constatava, en el grup PSICODOM, una major consciència de malaltia (p=0,007). Als 12 mesos, s'evidencia una reducció del nombre de recaigudes (p=0,43) i una reducció de la psicopatologia general en l'escala PANSS sense tenir diferències significatives, un manteniment de la funcionalitat social (p=0,011), i una millora de l'activitat global (p=0,019). L'única variable en què els resultats són més favorables en el grup CONTROL, és en un dels ítems de la presa de medicació (administració a les hores indicades, p=0,05). En la resta de variables no s'han obtingut puntuacions significatives. Els resultats obtinguts en la part quantitativa de l'escala de comunicació familiar, en el grup PSICODOM, resulten amb puntuacions significatives per part dels familiars als 12 mesos (p=0,038), millorant així aquesta comunicació. Els resultats comparatius amb l'estudi qualitatiu realitzat, demostren que, per una part, en relació a variables familiars: es millora el susbsistema fraternal i la co-dependència parental; es genera cooperació familiar; es fomenta el suport mutu, l'assertivitat i la confiança; s'augmenta l'empatia cognitiva; es redueix el criticisme, la sobreprotecció i l'hostilitat; es genera transparència i la bidireccionalitat, per a poder transmetre com es senten i ajudar-se; i, per altra banda, en quant a variables personals: es fomenta l'autonomia-independència dels pacients per a poder portar a terme tasques de la vida diària així com millorar el gaudi d'aquests; es promou l'acceptació i la validació personal i del sistema. En conclusió, es desprèn del conjunt de resultats d'aquesta tesis que una intervenció domiciliària en pacients resistents a tractament que pateixen esquizofrènia, realitzada amb el pacient i la família, almenys durant 12 mesos, té un alt impacte sobre la reducció de la resistència al tractament integrat i evoluciona més positivament en general en les mesures intra-grupals com en la comparació entre els grups. La població d'estudi necessita temps i, per tant, una intervenció realitzada durant un període prolongat en el domicili, pot disminuir les recaigudes, augmentar el funcionament social, l'activitat global i la consciència de malaltia, així com la comunicació familiar.
|