| Sumario: | Introducció: Al 2013 l’American Psychiatric Association (APA) va publicar la cinquena edició del Diagnostic and Statiscal Manual of Mental Disorders (DSM-5). Aquesta inclou una extensa revisió del capítol dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) i entre d’altres canvis importants, afegeix el trastorn d'evitació/restricció de la ingestió d'aliments [Avoidant/Restrictive Food Intake Disorder (ARFID)] per categoritzar als pacients amb una conducta alimentària selectiva i/o restrictiva en absència de cognicions distorsionades al voltant del pes i la figura corporal. Objectiu: Descriure les característiques sociodemogràfiques i les clíniques d'un conjunt de pacients amb ARFID i comparar-les amb un grup de pacients amb Anorèxia Nerviosa (AN) i un Grup No Clínic (GNC). Analitzar el perfil psicopatològic i el tipus de relacions familiars en els progenitors de tots els pacients amb ARFID, AN i del GNC. Mètode: Estudi descriptiu, observacional i comparatiu format per tres mostres: dos grups clínics (ARFID i AN) i un GNC. Es van avaluar 283 subjectes, 99 nens i adolescents (33 per grup diagnòstic: ARFID, AN i GNC) i als seus progenitors (96 mares i 88 pares) amb una entrevista diagnòstica semiestructurada i qüestionaris de depressió, d’ansietat, pors,socialització, conducta, qualitat de vida relacionada amb la salut, capacitat intel·lectual, vincle parental, estil educatiu i psicopatologia. Resultats: Els pacients del grup ARFID, respecte al pacients amb AN, van ser més joves (10.8 vs. 14.1 anys) i majoritàriament homes (60.6% vs. 6.1%). Van informar d’una edat d'inici del TCA més primerenca (6.2 vs. 13.4 anys), i d’un temps d'evolució de la malaltia superior (61.2 vs. 8.4 mesos). Van presentar més antecedents mèdics (42.4% vs. 12.1%) i major comorbiditat psiquiàtrica (81.8% vs. 33.3%). De forma significativa (p=.000), van manifestar més pors, un funcionament general més deteriorat, un coeficient intel·lectual inferior i vincles parentals més sobreprotectors. En comú amb els pacients amb AN, van referir un deteriorament sever de la funció social, la qualitat de vida i a nivell conductual. Els familiars del grups clínics (ARFID i AN) també van presentar símptomes de malestar psicològic similars i significatius. Conclusions: Els pacients amb ARFID i amb AN presenten un perfil sociodemogràfic i clínic diferent, corroborant que l’ARFID és una entitat diagnòstica distinta de l’AN. Els resultats han evidenciat l’impacte significatiu de l’ARFID en el desenvolupament físic, emocional, social, escolar i familiar dels pacients amb aquest diagnòstic; en algunes àrees similar i fins i tot superior al de l’AN. Considerem que aquesta informació ofereix noves dades de l’ARFID a la comunitat científica i a la vegada, orienta als clínics cap a noves estratègies d’intervenció en funció del perfil psicopatològic de cada diagnòstic (ARFID i AN). No obstant, a causa de la novetat diagnòstica, actualment, els estudis són insuficients i són necessàries més investigacions que ofereixin noves dades de l’ARFID.
|
|---|
