| Sumario: | La present investigació aprofundeix, des d'una perspectiva socioconstructivista i dialògica de la identitat docent, al voltant del coneixement de les percepcions dels estudiants de magisteri entorn les tasques docents, els incidents crítics (ICs) viscuts durant el període de pràctiques, les possibles tensions identitàries que expliquen la seva aparició i les estratègies d'afrontament que utilitzen. El desenvolupament de la identitat del futur mestre a través dels ICs durant les seves pràctiques ha permès identificar entorn quines posicions docents els estudiants han manifestat haver après.La identitat docent es considera un procés dinàmic, progressiu i dialògic que integra tant aspectes individuals com socials i el pràcticum esdevé un dels espais educatius amb major influència per al seu estudi, ja que els estudiants construeixen i reconstrueixen la seva identitat docent a través de les experiències reals, amb sentit i significativitat, que tenen lloc a les aules.Entenem per IC aquelles experiències significatives que succeeixen a les aules i que són considerades com a crítiques pel propi estudiant, perquè suposen certa desestabilització emocional. Les tensions serien aquelles lluites internes a què s'enfronten els futurs docents , tractant d'equilibrar el mestre que volen ser i el mestre real al posicionar-se en una situació concreta. Tant els ICs com les tensions incideixen en la seva reconstrucció identitària.Aquesta tesi està organitzada en tres estudis en els quals han participat estudiants de 3r i 4t curs del grau d'Educació Primària. En el conjunt dels estudis realitzats s'ha utilitzat la Escala de Percepcions de les Tasques docents i anàlisi dels Incidents Crítics (EPTIC), elaborada ad hoc per a aquesta investigació. Aquesta escala va ser dissenyada per conèixer les percepcions sobre les tasques docents i recollir els principals ICs que es donen a les aules durant el seu període de pràctiques. La tesi té un disseny de mètode mixt de caràcter descriptiu-interpretatiu. El primer estudi respon metodològicament a un estudi de naturalesa quantitativa i els altres dos estudis han implicat una anàlisi qualitativa de les dades.En el primer estudi, denominat "Validació de l'escala de percepcions de les tasques docents en estudiants de magisteri", s'ha validat la subescala B Percepcions de les tasques docents de l'escala EPTIC que descriu i analitza la percepció que tenen els estudiants respecte a les tasques docents. L'anàlisi factorial exploratòria (AFE) i l'anàlisi paral·lel (AP) realitzat va permetre afirmar que l'escala compleix amb tots els requisits psicomètrics necessaris i està determinada per dos factors principals, les "Tècniques instruccionals" i els "Aspectes afectius-emocionals i de relació" que permeten alhora identificar dos grups d’alumnes. En un primer grup, es caracteritzen els estudiants que puntuen molt alt en els dos factors, molt motivats per tasques vinculades a la pràctica educativa i les relacions amb la comunitat educativa, i en un segon grup es caracteritzen els estudiants que puntuen més moderadament en els dos factors, molt motivats per tasques vinculades a l'activitat educativa concreta i les relacions amb els alumnes i els mentors.En el segon estudi, denominat "Els incidents crítics en les aules de pràcticum universitari" s'ha analitzat 334 ICs, determinant que els més freqüents es van relacionar amb la gestió de les relacions interpersonals i les conductes individuals dels alumnes, així com la gestió dels continguts a ensenyar. Es van identificar altres tipologies d’ICs en menor presència, per exemple, els incidents relacionats amb el propi mentor, i sent tots ells influents en la identitat docent d'estudiants de magisteri. També es va analitzar si existien diferències entre els dos grups d'estudiants, agrupats en clústers respecte a la percepció de les tasques docents a realitzar i els ICs narrats durant el pràcticum. Els resultats van indicar que els estudiants del clúster 1 els interpel·len ICs majorment relacionats amb els continguts, la metodologia i l'organització de l'aula. En canvi, els estudiants del clúster 2 mostren preocupació per ICs associats a les relacions amb els alumnes i els mentors. Per tant, les diferents percepcions cap a les tasques docents poden incidir en la naturalesa dels ICs als quals s'enfronten, les futures presa de decisions i en les estratègies docents que apliquen els estudiants de magisteri en aquests ICs.El tercer estudi, "Tensions i aprenentatges identitaris dels estudiants de magisteri en l'afrontament d'incidents crítics en les aules de pràcticum universitari" evidencia l'existència de tensions identitàries latents en els estudiants de magisteri especialment vinculades a la percepció de la seva competència docent i les divergències entre les teories i les pràctiques sostingudes pel mentor de l'escola, el tutor de la universitat o les seves pròpies. En la resolució dels ICs van predominar estratègies de decisió que tenen a veure amb respostes estratègiques que impliquen certa presa de decisions sobre com actuar davant l'incident, de manera intencional i conscient. Finalment, els aprenentatges identitaris dels estudiants es van relacionar amb posicions professionals vinculades a la gestió de l'aula, a exercir com a models per als seus alumnes i ser agents col·laboradors en el centre educatiu de pràctiques.En síntesi, els resultats d'aquesta tesi doctoral permeten disposar d'un qüestionari de valoració de les tasques docents en estudiants de magisteri i d'un ventall ampli de quins són els ICs, les tensions i les estratègies d'afrontament habituals dels estudiants de magisteri. Aquests poden ser utilitzats per professors universitaris i/o mentors de les escoles com a exemples o casos per afavorir la reflexió sobre la pròpia pràctica durant la formació inicial de mestres.
|
|---|
