| Summary: | En els últims anys, l'atenció precoç (AP) a Espanya viu un procés de transformació cap a un enfocament centrat en la família i en entorns naturals (ECF i EN). Malgrat que l'evidència ho sustenta en el camp de l'atenció precoç, estudis recents en l’àmbit nacional (Escorcia-Mora et al., 2018; García-Grau et al., 2020) i internacional (Bruder, 2000; Dunst et al., 2017) suggereixen que les pràctiques pròpies d'aquest enfocament (pràctiques centrades en la família, PCF) encara no estan esteses i que suposen un repte per als professionals de l'AP, i per això assenyalen la necessitat d'explorar la influència de variables relacionades amb el professional i el programa d'intervenció.
En aquest sentit, l’objectiu principal d’aquesta tesi ha estat identificar i analitzar fins a quin punt diverses variables relacionades amb el professional de l’AP i el programa d’intervenció tenen un impacte en l’ús de PCF. Algunes de les variables estudiades relacionades amb el professional han estat els anys d’experiència, el nivell de formació i les creences del professional (p. ex. competència i confiança). Amb relació al programa d’intervenció, algunes de les variables analitzades han estat el context d’atenció, fins a quin punt es considera la família com a unitat d’atenció o la involucració parental.
Amb aquesta finalitat, es van dissenyar tres estudis. El primer va tenir com a objectiu explorar fins a quin punt les pràctiques dels professionals s’adeqüen a les pròpies de l’ECF i EN, i variables relacionades, així com en quina mesura aquests desitjarien que les seves pràctiques estiguessin alineades amb l’enfocament. En el segon estudi es va adaptar i validar, al context espanyol, l’escala de competència i confiança professional en atenció precoç (Bruder et al., 2011). Finalment, en el tercer estudi, es va estudiar la relació entre variables del professional i del programa d’intervenció en l’ús de PCF a través de l’anàlisi de regressió múltiple jeràrquica.
Els resultats obtinguts indiquen que 1) la pràctica dels professionals d’AP no està encara alineada amb l’ECF i EN, tot i que desitjarien treballar des d’aquest enfocament, 2) la versió espanyola de l’escala de competència i confiança professional en atenció precoç és un instrument vàlid i fiable i 3) diverses variables relacionades amb el professional (creences de competència i confiança i judici d’importància) i el programa d’intervenció (context d’atenció i família com a unitat d’atenció) han resultat predir l’ús de diverses PCF.
Es discuteixen les implicacions pràctiques d’aquesta tesi pel procés de transformació de l’AP, així com per a la recerca. Resulta rellevant acompanyar, de manera efectiva i continuada, els serveis i professionals en el procés de transformació cap a l’ECF i EN i la necessitat d’un context legislatiu que afavoreixi el canvi.
|
|---|
