| Sumario: | El periodisme esportiu televisat a Espanya viu en una situació de contrast. L’existència de programes basats en la tertúlia i l’entreteniment en espais privilegiats de la graella genera una manca de credibilitat cap al món periodístic. Aquest estudi està centrat en quatre programes esportius seleccionats per la rellevància històrica, contemporània i/o audiència en el panorama televisiu actual. A més, han estat analitzades seus comptes oficials de Twitter. Així, aquesta tesi doctoral aborda la tirada a l’ús de trets de l’infoentreteniment a la televisió a través d’l’esport, com l’ús de l’llenguatge col·loquial, el dramatisme, emotivitat, conflicte, subjectivitat..., a l’igual centra els seus esforços en respondre als motius de una estratègia d’atracció d’audiències mitjançant la implantació de diferents mecanismes detectats gràcies a l’anàlisi de xarxes socials. Alguns programes desenvolupen un model autoconcloent, principalment associat amb el concepte de televisió social i que és útil per recolzar i reforçar el contingut en directe. D’aquesta manera, l’acció a Twitter comença i acaba al temps que ho fa l’emissió. Altres programes opten per un model de transmèdia continuum, emprat per a generar contingut amb l’objectiu de transferir les audiències d’una a altra plataforma i que serveix per ampliar la durada oficial del programa. La durada del programa canvia fins a l’infinit i la capacitat democràtica de la participació a través o en els mitjans queda en entredit en base a les prioritats empresarials d’uns mitjans absorts per l’economia de l’atenció.
|
|---|
