| Sumario: | Molts estudis de música i musicoteràpia en l’àmbit de la salut, clínic, hospitalari, assistencial, en demència i en oncologia, mostren resultats rellevants en la seva aplicació, amb gran diversitat en la metodològica, i en la terminologia utilitzada fent referència a l’ús de la música com a teràpia: musicoteràpia, música i salut, música i medicina. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és aportar coneixement sobre els efectes emocionals i cognitius del model d’intervenció en musicoteràpia aplicat en pacients de l’àmbit clínic i de la salut. En la tesi es presenten tres estudis. Dos dels estudis són investigacions pràctiques sobre els efectes de la musicoteràpia en pacients adults afectats, un amb pacients amb demència, i l’altre amb pacients oncològics. La metodologia d’intervenció, amb o sense interacció terapèutica verbal, analitza els punts en comú i les diferències metodològiques per tal de donar llum a les possibles divergències en el tipus d’intervenció dels dos estudis. La investigación amb pacients oncològics és un estudi pilot amb tres pacients on s’aplica el model d’escolta musical en la modalitat telehealth, responent a les necessitats sanitàries plantejades per la crisi del Covid-19.
La tesi incorpora un tercer estudi, que es presenta en segon lloc, com introducció a la recerca amb pacients oncològics. És una recerca bibliomètrica en musicoteràpia en l’àmbit clínic i de la salut i la modalitat tele health. S’han identificat 8 estudis amb els criteris d’inclusió proposats i es discuteixen les seves aportacions.
S’aporten conclusions sobre les diferents terminologies utilitzades en l’aplicació de música com a eina terapèutica, clarificant el marc de referència en l’ús de la música com a teràpia en àmbits clínic i mèdic, Musicoteràpia, Música i Salut, Música i Medicina, on la metodologia pot variar segons cada tipus d’intervenció i estudi. Els dos estudis pràctics aporten coneixement respecte la metodologia d’intervenció, les activitats i el paper dels professionals implicats. També s’estableixen línies de treball comunes i no comunes en les diferents metodologies d’intervenció.
Els condicionants ètics i deontològics d’ambdós estudis s’emmarquen dins l’Informe Belmont (1978). El primer estudi pràctic ha estat aprovat per la Comissió de Recerca del Parc Sanitari St. Joan de Déu i el segon estudi pràctic per la Comissió d’Ètica i Recerca de la FPCEE Blanquerna, URL.
|
|---|
