| Sumario: | La intel·ligència artificial ha estat un concepte que captiva la humanitat des de fa mil·lennis. Des de l'antiguitat, els humans estan obsessionats amb la idea de crear un ésser humà artificial perfecte amb diferents objectius, com ara la companyia o l'ajuda domèstica, i han escrit sobre ells en textos antics de diverses cultures. Això va evolucionar cap a la literatura de protofantasia o protociència-ficció a l’alta edat mitjana. Tanmateix, no va ser fins al segle XIX que la influent obra de Mary Shelley, Frankenstein (1818), va reunir diferents aspectes de la creació artificial de vida humana artificial en el debat d’una comprensió psicològica social més àmplia. Amb l'arribada dels mitjans audiovisuals al segle XX, aquestes representacions dels humanoides creats artificialment o d'altres creacions amb cert grau de consciència han poblat tant la gran pantalla com la televisió. Aquesta tesi se centra en les connexions socials d'aquestes representacions de la Intel·ligència Artificial, a partir de la sèrie de televisió Black Mirror (Charlie Brooker, 2011), així com en les pel·lícules Ex Machina (Alex Garland, 2014) i Her (Spike Jonze, 2014), per tal d’analitzar la relació entre la Intel·ligència Artificial i els humans des de perspectives i paradigmes diversos. L’anàlisi audiovisual de les obres seleccionades és seguida d’una exploració de com s’estan produint aquests recents avenços tecnològics en la nostra societat actual, per relacionar-los amb les advertències que proposen les obres seleccionades i que ofereixen una lectura per al futur que requereix la implementació de normatives estrictes sobre la Intel·ligència Artificial per tal d’alleujar les angoixes humanes respecte a la tecnologia. Paraules clau: Intel·ligència artificial, tecnologia, ciència ficció, distopia, estudis cinematogràfics, societat.
|
|---|
