Sumario: | Aquesta investigació analitza què pot significar l'extensió tan reeixida del mindfulness a la societat i com pot estar afectant a la subjectivitat contemporània. Ho fem des de dos formes de pensar la subjectivitat humana, diferents però complementàries. D'una banda, des de la psicologia social històrica de Norbert Elias (en diàleg amb la visió foucaultiana i altres lectures psicosocials). De l'altra, des de la psicologia junguiana-transpersonal i el seu important nexe amb l'ecologia profunda i amb l'eco-psicologia. Des de la primera perspectiva pensem la subjectivitat humana com a creixent autodomini del jo; amb la segona visió la pensem com a creixent expansió de l'jo (descentrament egoic) i la progressiva construcció d'un self ecològic. Des de tots dos llocs, analitzem com la pràctica meditativa modela la subjectivitat contemporània. A partir de l'anàlisi dels ensenyaments orals de l'mestre zen Dokushô i de les vivències recollides mitjançant entrevistes als participants de la primera edició de la formació MBTB (Mindfulness Basat en la Tradició Budista), aquesta investigació mostra que la pràctica meditativa promou al mateix temps una subjectivitat auto-regulada (jo auto-controlat), una subjectivitat transcendent (jo expandit) i una subjectivitat ecosocial (jo ecosocial). Així doncs el model de mindfulness analitzat, que anomenem mindfulness implicat, està constituït per tres codis o llenguatges: codi psicològic, codi transcendent i codi polític. A més, vam mostrar que la lògica de la suficiència atravessa i envolta aquest model, a manera de fonamentació última. Per això, es planteja que el mindfulness implicat pot constituir una via efectiva per a la profunda transformació cultural i la creació ètico-política que la societat contemporània requereix.
|