| Sumario: | El procés de digitalització constitueix un dels elements de disrupció més importants en la història de la humanitat. El canvi en les pautes comunicatives i l’emergència de nous instruments digitals que faciliten la nostra interacció social han suposat, en els darrers anys, una verdadera revolució en els paràmetres tradicionals de la política i dels lideratges polítics.
Catalunya i el seu sistema polític no ha viscut de forma aliena a aquest procés global de transformació digital. Aquest estudi pretén analitzar, de forma detallada, l’impacte del procés de digitalització sobre la crisi institucional viscuda a Catalunya durant l’any 2017. Aquest treball d’investigador de naturalesa interdisciplinar combina una anàlisi comunicativa i política a través d’una successió històrica de fets que es prolonga des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2010) fins a la sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019 sobre el Procés. Concretament, s’estudia de forma exhaustiva la crisi institucional viscuda durant el 2017, específicament la remodelació del Govern de juliol de 2017, l’1-O de 2017 i el 27 d’octubre de 2017, i l’impacte que les noves pautes de comunicació van tenir sobre els lideratges polítics i la presa de decisions en aquests tres casos. La metodologia és qualitativa i es combinen les tècniques d’investigació de l’observació participant, l’estudi de cas, l’entrevista en profunditat i l’anàlisi de contingut.
És d’especial interès d’aquest estudi conèixer la interacció entre quatre grans actors: les xarxes socials i els nous continguts digitals i mediàtics, els polítics, la societat civil organitzada i la ciutadania.
|
|---|
