| Sumario: | Les cardiopaties congènites es troben entre les patologies congènites més freqüents en la infància avui en dia. Els avanços mèdics han permès diagnosticar aquest tipus d’anomalies cardíaques amb més precisió i detall en l’etapa prenatal, produint així una millorà en el pronòstic i qualitat de vida dels infants. A Catalunya 1 de cada 120 infants naix amb una cardiopatia congènita. Aquest diagnòstic té una gran afectació en els pares i mares i en el sistema familiar. Són pocs els estudis que inclouen la mirada dels pares i les mares enfront la patologia del seu fill/a. Per aquest motiu l’objectiu d’aquets tesi és, avaluar l’impacte en els pares i les mares al rebre el diagnòstic d’una cardiopatia congènita en la etapa prenatal tant a nivell individual, de parella com de dinàmica familiar i conèixer la seva evolució al llarg dels dos primers anys de vida de l’infant. La mostra ha estat formada per 214 participants (57 mares i les seves parelles amb fills diagnosticats amb una cardiopatia congènita i 50 mares i les seves parelles amb fills coma grup control). Les parelles han estat avaluades en 4 fases diferents (F1-etapa prenatal, F2-2 a 6m post intervenció quirúrgica, F3-1 any y F4-als 2 anys de vida del fill/a) i se’ls administrat els qüestionaris BSI-18, la DAS i el FACES-III. A partir de les fases avaluades i els resultats obtinguts han donat lloc als tres estudis que es presenten en aquesta tesi.
|
|---|
