| Sumario: | El nostre estudi sobre el pensament polític del cèlebre catedràtic que hem titulat LA TRINOMÍA ANTI-REVOLUCIONÀRIA DE ALVARO d́ORS constarà de tres parts. La primera serà una exposició del pensament jurídic-polític de Alvaro d'Ors. És una part merament expositiva en la qual es procurarà ser fidel al pensament orsià. En nombroses notes a peu de pàgina, recollirem no només les fonts que haurem utilitzat, sinó també les principals crítiques que s'hagin realitzat al pensament de d'Ors. En aquesta primera part, se seguirà un esquema d'exposició que em va suggerir personalment el propi professor d'Ors en algunes amables entrevistes que vaig tenir la immensa fortuna de poder gaudir en la seva senzilla residència situada a Pamplona. Alvaro d́Ors sempre em va insistir que el que pretengués apropar-se al seu pensament filosòfic-polític hauria de partir del que ell cridava sempre "la trinomía anti-revolucionària". No pot negar-se, més enllà de la pròpia opinió, que el seu plantejament presenta sempre aquest inconfusible toc de genialitat que acompanya sempre totes les seves exposicions i que va fer que fos admirat i volgut per desenes de generacions d'estudiants i professors universitaris. Des del seu tradicionalisme, el nostre autor considera que cal oposar enfront de la trinomía liberal-revolucionària "lliberteu-igualtat-fraternitat", filla de la Revolució Francesa, la trinomia tradicionalista "responsabilitat-legitimitat-paternitat". Però com a d'Ors és fonamentalment un jurista, pensem que preferiria el desenvolupament d'aquesta triple oposició no desde la seva clàssica formulació revolucionària, sinó procedint des del prisma sistemàtic orsià. Així s'abordarà, en primer lloc, l'oposició "igualtat-legitimitat", en segon lloc l'enfrontament "lliberteu-responsabilitat", i tancarà aquesta primera part del nostre estudi la confrontació "fraternitat- paternitat". El nostre propòsit és que el lector tingui, al final d'aquesta primera part, una concepció clara del pensament jurídic-polític de d́Ors. Les notes a peu de pàgina, que no seran meres referències bibliogràfiques, sinó una recopilació acurada de textos del propi autor, intentaran donar una visió més àmplia de les concepcions orsianes, així com apuntar ja futures línies per a una crítica de les seves llacunes. La segona part del nostre estudi consistirà en una anàlisi crítica del pensament polític de Alvaro d́Ors. Com el nostre estudi no serà jurídic, sinó de filosofia política, la crítica se centrarà en les grans línies del pensament polític tradicionalista de d́Ors. Entenem que no és admissible que en un estudi de recerca falti una crítica raonada. També en aquesta segona part hi haurà nombroses notes a peu de pàgina, però aquí els textos orsianos citats il·lustraran la crítica que s'oferirà sobre el seu pensament. Procurarem que la crítica sigui justa, però mai dura ni despietada. Salvarem, per descomptat, les intencions de l'autor. No pretenem criticar la persona, sinó les seves idees, que, com es descobrirà, condueixen, en no poques ocasions, a notables perplexitats. Tanquem el nostre estudi amb una tercera part, necessàriament més breu que les anteriors, en la qual es presentaran les conclusions finals. Una recerca sense conclusions és totalment inacceptable. Pot dir-se que aquesta última part serà la clau de volta del nostre treball. Les conclusions pretendran ser, per tant, un balanç final del pensament jurídic de Alvaro d́Ors, recollint tant el que, segons em sembla, cal catalogar com a encertat i el que, per altra banda, és certament criticable. Sempre m'ha semblat que només des de l'honradesa intel·lectual és possible dissentir de les idees sense deixar de voler a la persona. Que no comparteixi gairebé cap dels plantejaments culturals ni soci-polítics del professor Álvaro d́Ors, no disminueix en absolut l'estima i l'admiració cap a qui sempre serà, davant els meus ulls, un home de bé.
|
|---|
