| Sumario: | Aquesta Tesi uneix tres diferents estudis realitzats al voltant del concepte de coneixement estratègic, aplicat al procés d'aprenentatge universitari d'una disciplina orientada a l'acció com és Màrqueting Estratègic. Els estudis es realitzaren en la fase Experimentació Activa del procès d'aprenentatge d'estudiants de ESADE Business School, en els 4 anys acadèmics del 2003/04 al 2006/07, en els programes de la Llicenciatura i Màster en Administració i Direcció d'Empreses, i en el Màster en Direcció de Màrqueting i Comercialització. El primer estudi estava dirigit a contrastar: a) com avaluàvem a la Universitat els Plans Estratègics de Màrqueting (PEM) que els nostres estudiants realitzaven per a empreses reals que teníen un problema estratègic o una inquietut estratègica, en comparació amb b) com les empreses reals avaluàven els mateixos PEM. A la Universitat utilitzem diversos paràmetres per avaluar els treballs que fan els nostres alumnes. Depenent de la disciplina, s'avalúen coneixements, habilitats i/o actituts. Seguint un Model d'Universitat Oberta (en contrast amb un Model Humboldtià), vam voler estudiar com les empreses (els nostres clients finals) que contraten als nostres estudiants (els nostres clients intermitjos) avaluàven aquests PEM que els nostres alumnes feien per a elles. Els resultats d'aquest primer estudi ens van indicar cinc línees de treball per a seguir millorant el aprenentatge dels nostres alumnes. Dos d'aquestes línees estaven relacionades amb les empreses per les que es feien els PEM. Primer de tot, la seva selecció tenía que asegurar una bona interacció amb els alumnes al llarg del treball. Seguidament, les empreses teníen que ser sensibles a la seva funció social. Les altres tres línees de treball estaven en la vessant dels estudiants. Primerament, els estudiants teníen que ser formats en la diferència entre el fi i els mitjans. Seguidament, els alumnes teníen que desenvolopar una serie d'habilitats, entre les que l'optimizació de la utilització del temps mereixía un lloc apart (el temps sempre ha estat limitat, però cada día sembla encara més limitat). El segon estudi estava focalizat en les relacions entre les motivacions humanes i l'adquisició de competències, aplicat al procés d'aprenentatge Màrqueting Estratègic. El raonament d'aquesta focalització radicaba en la nostra percepció de l'evolució dels perfils d'estudiants que rebíem a la Universitat, diguem que comparat amb els de fa 20 anys. Veiem evident que aquests perfils havíen evolucionat, igual que les seves motivacions. Vam voler una aproximació científica a aquestes evolucions i a les diferències resultants. Aquest desitg nostre estava reforçat per estudis anteriors tant en procesos d'aprenentatge com en resultats d'aprenentatge que clarament mostraven la importància de factors no cognitius com les actituts, les motivacions i els valors. Quan aquests factors s'involucren en un treball acadèmic, els estudiants no solçament aprenen millor si no que a més a més recorden més el que han aprés. Aquesta vessant de memorabilitat és crucial quan els alumnes deixen la Universitat, apropant-nos al desitgat long-life-learning. Els resultats obtinguts en aquest segon estudi ens van permetre construir un model tridimensional de vectors motivacionals. Primerament estava la perspectiva de la Activitat. Aquí va resultar evident que teniem que apalancar les vessants Intrínseques del procés d'aprenentatge (els alumnes teníen que gaudir-ne) vs. les vertents Extrínseques (els alumnes teníen que estudiar per que teníen que aprobar un examen). Seguidament, desde la perspectiva Psicològica vam trobar una doble línea de treball. Certament vam detectar possibilitats de motivació en la perspectiva Intrapsicològica, que conceptualitzàrem com hedonista (plaentera per als alumnes). Però també vam detectar que la vessant reptadora tenía que ser paral.lela a la perspectiva Interpsicològica (bo per a la societat). Finalment dins del àmbit dels alumnes, detectàrem una tercera línea de treball en la Perspectiva Temporal que els alumnes prenen quan afronten un procés d'aprenentatge. Certament molts alumnes tenen propensió a tenir una Perspectiva de Temps Inmediat. Detectàrem que quan els alumnes assoleixen una Perspectiva de Temps Futur, aixó augmenta les seves motivacions. El tercer estudi comparava el procés d'aprenentatge d'alumnes de llicenciatura i d'alumnes de postgrau. En l'estudi dut a terme es trobàren diferències significatives en 6 variables llur Chi-quadrat era vàlida. Els resultats identificaven quatre línees principals de treball, que debíen ser abordades de forma diferent depenent del perfil dels alumnes. Primerament, s'identificàren diferències en les motivacions d'ambdós grups. La segona gran diferència radicava en la Perspectiva Temporal, que és va veure diferent en les dos tipologíes d'alumnes. La tercera línea de treball es va trobar en la comprensió de com es la vida dels nostres estudiants i per qué és així, i no solament adaptant-nos-hi sino que a més a més evidenciant als alumnes que ho feiem. Finalment, la quarta línea de treball radicava en treballar les diferències de percepcions dels alumnes en diversos temes (des de la llibertat fins a la càrrega de treball).
|
|---|
