| Sumario: | Aquesta tesi té com a objectiu estudiar, des d'un enfocament multidisciplinari, el paper que exerceixen els mitjans de comunicació en la reproducció de la discriminació i estigmatització que pateixen els pobles indígenes del Perú, contribuint a perpetuar una dinàmica social injusta, que els condemna a l'exclusió social.Per aconseguir-ho, d'una banda analitzem la reacció dels pobles indígenes enfront de les polítiques econòmiques que promou l'Estat, en el marc de la globalització; d'altra banda estudiem els processos històric-socials que han determinat el lloc que aquests pobles ocupen en la societat peruana contemporània, posant atenció a l'acció predominantment etnocèntrica, que ha mantingut la premsa al llarg de la història. A partir d'aquest ampli context analitzem l'enfocament que El Comerç va donar al Baguazo, conflicte social que va costar la vida a 34 persones el 5 de juny del 2009, durant un enfrontament entre policies i indígenes, en què aquests darrers protestaven contra la decisió de l'expresident Alan García, d'intensificar l'activitat de les indústries extractives a l'Amazònia, per considerar que aquesta política econòmica perjudicava els seus drets culturals i territorials.Finalment, hem adaptat els cinc filtres que Noam Chomsky i Edward Herman van emprar per analitzar com l'elit nord-americana utilitza a la premsa del seu país, en favor dels seus propis interessos; amb l'objectiu d'integrar una perspectiva polític-econòmica a la investigació, que permeti comprendre els interessos i les relacions de poder subjacents a l'enfocament etnocèntric que la premsa peruana, en particular El Comerç, va donar al Baguazo.
|
|---|
