| Sumario: | La presència de la violència de gènere en la parella origina deteriorament en la vida dels seus membres i afecta directament a les dones i també als seus fills i filles pel fet de ser víctimes d'aquesta situació. Per això, és important aprofundir en aquesta realitat i trobar els mecanismes que facilitin reparar el dany que han sofert. Aquesta investigació té com a objectius identificar i descriure les conseqüències psicològiques i emocionals dels menors que han estat exposats a la violència de gènere en la parella. La mostra està formada per 30 menors entre 6 i 11 anys. S'han aplicat dues proves projectives, el CAT-A de Bellak, L. (1975) i el Test de les dues Figures Humanes (T2F) de Maganto, C. i Garaigordobil, M. (2009); a més s'ha utilitzat el Qüestionari CBCL d'Achenbach, T. (1991) adreçat a les mares. La informació recollida del CAT-A s'ha analitzat en base a la definició operacional de les següents variables propostes per a aquest estudi: afectivitat, temàtica inusual, mecanismes de defensa, autoconcepte degradat, percepció de figures parentals i percepció de l'entorn. El Test de les Dues Figures Humanes (T2F) té com a referència les pautes d'anàlisi proposades per les autores, centrant-se en els indicadors maduratius i emocionals. Finalment, pel CBCL s'apliquen els barems del qüestionari tenint en compte l'adaptació a la població espanyola realitzada per Sardinero, I., Pedreira, JL i Muñiz, J. (Unitat d'Epidemiologia i de Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament. Barems per CBCL juny -18 publicat per la UAB, 2001). Amb la informació recollida es realitza un anàlisi quantitatiu presentat en freqüències i percentatges distribuïdes en taules per a cada un d'aquests instruments. Posteriorment, es realitza un anàlisis qualitatiu d'aquestes dades. Els resultats obtinguts confirmen els efectes negatius que aquesta situació genera en els menors. La informació obtinguda del C.A.T-A suggereix un estat emocional vinculat a la ràbia, tristesa i por, així com una temàtica inusual en 6 làmines de la prova. Els mecanismes de defensa predominants són l'aïllament, repressió i projecció. Les figures parentals són percebudes com absents per ambdós progenitors i l'entorn com amenaçant. L'autoconcepte degradat es caracteritza per adjectius com sol, frustrat i danyat. En relació al T2F s'observa en la mostra un predomini d'indicadors maduratius dins dels paràmetres esperats per l'edat, però, els indicadors emocionals suggereixen aspectes relacionats, entre altres, amb la inestabilitat emocional, la impulsivitat i l'ansietat. Finalment, el CBCL revela que els menors presenten dificultats significatives en els diferents ítems del qüestionari, síndromes, conductes internalitzants i externalitzants. Aquestes conductes fan referència a ansietat/depressió, queixes somàtiques, aïllament i comportament agressiu. La utilització d'aquests instruments ha proporcionat un conjunt de dades complementàries que facilita una mirada més complerta, integrada i profunda de la dinàmica individual dels menors que han participat en aquest estudi.
|
|---|
