| Sumario: | Aquesta tesi doctoral es tracta d'un estudi teòric descriptiu i comparatiu, sota un paradigma hermenèutic, del tractament de la transferència que fan Klein i Lacan. Per tant el seu objectiu es descriure comparativament l'abordatge tècnic de la transferència en aquests autors. La justificació roman en diversos punts. Primer, l'escassetat d'estudis comparatius entre Klein i Lacan. Segon, la influència d'ambdós autors en psicoanalistes posteriors. Tercer, la importància del concepte de transferència en els diàlegs psicoanalítics. S'empra un disseny inspirat en l'hermenèutica fenomenològica i en la bibliometria. Es conclou, a partir de la bibliometria, que Klein i Lacan sempre han atès el concepte de transferència al llarg de la seva obra. Ambdós presenten un especial interès sobre el mateix en la part mitja i final dels seus treballs. A partir de l'anàlisi de textos, inspirat en l'hermenèutica fenomenològica, es conclou que Klein verbalitza interpretativament la transferència en tot moment. En canvi Lacan, malgrat que entén que la transferència és necessària, no la verbalitza donat que ho considera contraindicat.
|
|---|
