| Sumario: | L'adopció internacional, tot i no ser un fenomen nou, ha assolit una magnitud i una visibilitat molt important en les darreres dècades. Espanya és a l'actualitat, un dels principals països receptors de nens adoptats a l'estranger. D'acord amb aquesta realitat, l'estudi del creixement i l'adaptació d'aquest menors ha esdevingut un tema de gran importància per la investigació. La present tesi doctoral té com a objectiu analitzar el desenvolupament (en termes de capacitat d'aprenentatge i ajust emocional) de nens adoptats a l'estranger i identificar diferents factors de protecció relacionats amb l'entorn familiar que influeixen en la seva evolució. Amb això volem aportar, per un banda, dades que contribueixin a un millor coneixement i comprensió de la realitat d'aquests infants i per altra, aportar eines que facilitin vies d'intervenció orientades a promoure i prevenir un millor desenvolupament i benestar dels menors adoptats en el nostre país. Aquesta tesi es configura a partir de tres estudis. El primer, tracta d'explorar les capacitats d'aprenentatge i el desenvolupament emocional i del llenguatge dels menors adoptats al poc temps d'iniciar la seva escolaritat. A més, pretén observar si el temps que els pares tenen cura del nen a casa abans de ser escolaritzat influeix en el desenvolupament de les seves capacitats d'aprenentatge. Els resultats mostren que la majoria dels menors adoptats presenten unes capacitats d'aprenentatge adequades a la seva edat. Tot i així, un 35,4% del menors presentava dificultats per aprendre i seguir el ritme escolar. Els menors que mostraven dificultats en el desenvolupament emocional foren el 14,2% i un 44% els que presentaven retard en l'àrea del llenguatge. Un major temps de cura a casa abans d'iniciar l'escolarització es va associar amb majors capacitats d'aprenentatge. El segon estudi se centre en la traducció i la validació de l'escala Adoption Communication Scale (ACS) dissenyada per avaluar el grau en que els nens adoptats senten als seus pares oberts i sensibles en la comunicació de la seva adopció i el grau en el que ells (els menors) se senten confortables parlant i expressant els seus sentiments en torn a l'adopció i els seus orígens. Els resultats obtinguts mostren que la versió espanyola de l'escala ACS és un instrument vàlid per avaluar el grau d'obertura en la comunicació familiar en torn als orígens en adolescents adoptats espanyols. Al tercer estudi s'analitza l'ajust psicològic d'un grup d'adolescents adoptats internacionalment i la seva relació amb alguns factors de risc preadoptius. L'estudi també pretén determinar la influencia del grau d'obertura en la comunicació dels orígens en l'ajust psicològic dels adolescents. Els resultats d'aquest últim treball, mostren que la majoria dels adolescents estudiats presenten un bon ajustament psicològic, tot i que un 74,5% dels adolescents s'han visitat en centres de salut mental. El consum de drogues per part de la mare biològica durant l'embaràs i una història de negligència, abús o maltractament prèvia a l'adopció han resultat estar estretament lligats a la presència de problemes de conducta. Finalment, les nostres dades mostren que un major grau d'obertura en la comunicació dels orígens s'associa a una menor probabilitat de patir trastorns de conducta a l'adolescència. Del conjunt de dades obtingudes a la present tesi doctoral, es poden extreure dues recomanacions dirigides a les famílies adoptives. La primera és evitar un inici massa avançat de l'escolarització (malgrat els menors hagin estat adoptats a major edat) amb la finalitat de potenciar dins del sí de la família les seves capacitats de l'aprenentatge. La segona és mantenir una comunicació oberta en torn als orígens entre pares i fills adoptius també durant l'adolescència per prevenir o minimitzar els riscos de presentar possibles trastorns de conducta.
|
|---|
