| Sumario: | La present tesi doctoral per compendi de publicacions, es compon de vuit articles publicats en revistes indexades. El primer grup de l'estudi es compon de dos articles preliminars amb l'objectiu de contextualitzar els conceptes jurídics necessaris per a la intervenció pericial del professional que participa en l'avaluació de la custòdia de menors davant els tribunals de família, ja fos en l'àmbit català, nacional o internacional, sense detriment d'altres coneixements científics propis de la psicologia, per a l'exercici de la seva funció tècnica com a auxiliar de la justícia sobre les qüestions que el jutge o el magistrat pot necessitar. El segon conjunt de tres articles, ha intentat pal·liar una manca d'investigació sobre el coneixement real de les avaluacions de la custòdia de menors. L'objectiu general d'aquesta investigació va ser aportar evidència empírica sobre: a) l'estructura, metodologia, i continguts dels informes pericials aportats als tribunals de família; b) la comparació de l'evolució de la custòdia compartida abans i després de la implantació de la Llei 25/2010; i c) la valoració en les sentències sobre els informes sobre aquests informes pericials, en expedients judicials contenciosos. El tercer grup de tres articles complementaris, té com a objectiu reflexionar sobre la intervenció de la mediació familiar, inclusiva o focalitzada en el menor, i sobre la comunicació en la mediació familiar, per facilitar la disminució i / o resolució de conflictes mitjançant mètodes alternatius a l'actuació judicial, és a dir, resolució pacífica de forma extrajudicial. Per als casos d'elevada conflictivitat s'analitza la figura del coordinador de la parentalitat. Per a la selecció de la mostra es va confeccionar una plantilla ad hoc, realitzada pels autors. La mostra es va compondre d'un total de 111 expedients contenciosos que contenien la sentència emesa en els jutjats de primera instància de família i els informes pericials presentats per psicòlegs privats i per professionals dels equips psicosocials adscrits als jutjats de família. Els expedients es van registrar entre 2007 i 2013 en els jutjats de família nº 15, 16, 17, 18, 19, 45 i 51 de Barcelona. Els resultats confirmen que: La majoria dels informes psicològics presentats davant els tribunals de família de la ciutat de Barcelona van mostrar una estructura completa; es van evidenciar divergències, ja que en els informes privats gairebé sempre es va entrevistar als menors i en els dels equips psicosocials no es va fer gairebé mai; en els informes dels equips psicosocials sempre es va entrevistar a dos progenitors i en els informes dels psicòlegs privats no, sent major la freqüència de l'avaluació dels pares enfront de les mares; una majoria dels informes dels psicòlegs privats van utilitzar eines de psicometria mentre que els equips psicosocials tot just les van usar; l'estament judicial precisa de la tasca dels perits perquè han de fer atribucions sobre assumptes relacionats amb temes de família, sent aquesta una tasca concreta que demanda de coneixements específics en aquesta matèria; les preferències de les sentències es van decantar pels equips psicosocials adscrits als jutjats de família; la pitjor valoració va recaure en els informes pericials signats per professionals sense la deguda formació.
|
|---|
