| Sumario: | Introducció: Investigacions prèvies han demostrat que la dimensió intrasistema de l'aliança terapèutica en teràpia familiar (és a dir, que la família comparteixi el propòsit de treballar conjuntament en la teràpia) té una importància crítica i requereix d'especial atenció quan hi ha un conflicte entre els membres de la família. Malgrat el creixent nombre de separacions conjugals conflictives amb un fill en situació de risc derivades a serveis de teràpia familiar, hi ha una falta de recerca empírica sobre com els terapeutes poden facilitar la col·laboració coparental en teràpia. Objectiu: L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral és analitzar l'aliança terapèutica inicial en casos de teràpia familiar amb progenitors separats en conflicte i identificar elements facilitadors del canvi en l'aliança intrasistema amb els quals proposar un model fonamentat en i per a la pràctica clínica. Metodologia: Estudi de 16 casos de teràpia familiar (32 progenitors) tractats en un hospital públic a Barcelona (Espanya). En cadascun dels casos, es van realitzar sessions individuals amb cada progenitor i posteriorment es van dur a terme sessions conjuntes. Des d'una perspectiva sistèmica i considerant la naturalesa complexa de l'objecte del nostre estudi, vam utilitzar un disseny de mètode mixt integrant dades observacionals i qualitatives. En primer lloc, basant-nos en les puntuacions del Sistema de Observación de Alianza Terapéutica en Intervención Familiar (SOATIF-o), vam dividir el nombre total de casos en dos grups, en funció de la presència o absència d'indicadors positius del progenitors en la dimensió Sentido de compartir el propósito. En segon lloc, vam descriure i comparar quantitativament l'aliança terapèutica inicial de cada progenitor en els dos grups. En tercer lloc, amb la finalitat d'explorar en profunditat el procés de canvi en l'aliança intrasistema, vam completar la fase de descobriment de la metodologia de Task Analysis. Així, vam analitzar i comparar qualitativament la transcripció d'esdeveniments exitosos i no exitosos i vam desenvolupar un Model basat en els elements facilitadors del canvi. Resultats: Els resultats de l'anàlisi quantitativa van mostrar que els casos amb millor aliança intrasistema van obtenir puntuacions significativament més elevades en la dimensió de Seguridad, tant a les primeres sessions individuals com a les primeres sessions conjuntes. A les sessions conjuntes, les puntuacions en les dimensions de Enganche (del progenitor que conviu amb el fill) i Conexión emocional també es van mostrar significativament més altes. Els resultats de l'anàlisi qualitativa van permetre fonamentar un model de canvi en l'aliança intrasistema basat en tres categories principals (o fases) que van ocórrer seqüencialment: (1. Narratives de conflicte, 2. Narratives de coresponsabilitat i 3. Narratives d'oportunitat) i una categoria que va aparèixer de manera recurrent al llarg de la sessió (0. Contextualització). Cinc subcategories van emergir en un moviment recursiu dins de les categories 1 i 2 (el terapeuta: va procurar l'equilibri en l'exposició de perspectives individuals, va reconèixer el patiment i l'esforç, va promoure posicions alternatives davant dels retrets, va destacar la posició vulnerable del fill i va fomentar la recuperació de la responsabilitat parental). Discussió: Els resultats són consistents amb estudis previs sobre la intervenció en casos d'alta complexitat. A més, la nostra recerca contribueix a la intervenció específica amb progenitors separats en conflicte, aportant nous elements facilitadors del canvi en l'aliança intrasistema. Descrivim implicacions i recomanacions per a la pràctica clínica, així com limitacions i suggeriments per continuar amb aquesta línia de recerca.
|
|---|
