| Sumario: | Aquest treball avalua, en primer lloc, la importància del temps que els pares passen amb els fills adoptats entre l'arribada i l'escolarització i com això afecta a l'ajustament psicològic del menor. En segon lloc, valora la importància de l'obertura en la comunicació familiar sobre els orígens i la història prèvia del menor i l'impacte que això té en l'ajustament psicològic d'aquest. Finalment, comprova si l'ajustament psicològic i l'obertura en la comunicació familiar són valiables predictives de l'aferrament segur en l'adolescent adoptat internacionalment. Els resultats reforcen les nostres hipòtesis, concloent que els nens adoptats que passen més temps amb els seus pares abans de ser escolaritzats presenten un millor ajustament psicològic. El mateix passa amb l'obertura en la comunicació familiar: aquells menors que senten o perceben en els seus pares una actitud oberta per parlar temes relacionats amb la seva història adoptiva, presenten millor ajustament psicològic que aquells que perceben dificultats per part dels pares per parlar qüestions del seu passat. Finalment, els resultats també aproven la hipòtesi de que l'obertura en la comunicació familiar i l'ajustament psicològic són variables predictores d'un vincle segur en l'adolescència. Aquests resultats destaquen la importància d'establir un vincle estable i segur entre nen i pares adoptius des del primer moment de l'arribada del menor. Conjuntament amb la comunicació familiar oberta, faciliten que el nen desenvolupi un aferrament segur amb els seus pares, des del qual poder entrar a l'edat adulta amb una base més sòlida.
|
|---|
