Francesc Maspons i Anglasell, polític, jurista, periodista (1872-1967)
Francesc Maspons i Anglasell (Barcelona 1872- Bigues i Riells 1966) fou un jurista d'una reconeguda trajectòria professional. Especialista en dret català, va ser director de l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya i va destacar per ser un precursor i ferm defensor...
| Autor principal: | |
|---|---|
| Autor Corporativo: | |
| Otros Autores: | , |
| Formato: | Tesis |
| Idioma: | Catalán |
| Publicado: |
[Barcelona] :
Universitat Ramon Llull
2016
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | Accés lliure |
| Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull: | https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009655597906719 |
| Sumario: | Francesc Maspons i Anglasell (Barcelona 1872- Bigues i Riells 1966) fou un jurista d'una reconeguda trajectòria professional. Especialista en dret català, va ser director de l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya i va destacar per ser un precursor i ferm defensor de la unió de les nacions europees. Gairebé tan extensa, malgrat que força més desconeguda, és la seva tasca com a periodista i home de lletres. Fill de la Renaixença, Maspons i Anglasell va ser conscient ja de ben jove del pes de la premsa i del seu poder a l'hora de difondre les excel·lències de la cultura catalana i la seva capacitat de conscienciació nacional. Influït per l'activitat literària del seu pare, el notari Francesc Maspons i Labrós, i d'altres membres de la seva família com Maria Maspons i Labrós –més coneguda com Maria de Bell-lloc- i Francesc Pelagi Briz; Maspons i Anglasell va endegar un seguit de publicacions encaminades a comentar la vida política i cultural del país. El seu nom va ser un habitual dintre de les principals revistes de caire catalanista del primer terç del segle XX, just abans de l'ensulsiada que va suposar la Guerra Civil. Durant aquest període de temps va col·laborar activament amb publicacions de tota mena com Catalunya, un bisetmanari d'elevades pretensions intel·lectuals i literàries; La mainada, una revista infantil que buscava la catalanització de la infantesa i on Maspons publicava sota el pseudònim de Blai Einer, i Fòrum, redactada pels estudiants de dret de la facultat de Barcelona durant la dictadura franquista. Però la seva gran aportació al món del periodisme de principis del segle XX fou la creació de tres destacades revistes: Empori, Claris i Clarisme, cadascuna d'elles especialitzada en aspectes molt significatius de la societat catalana. Director de totes tres, Empori (1907-1908) va ser un mensual d'una rellevant categoria intel·lectual; Claris (tres etapes: 1932, 1933 i 1936) esdevingué una tribuna des d'on va comentar i analitzar tot el procés estatutari de 1932 i les seves derivades, i Clarisme (1933-1934) naixé com un setmanari cultural pensat per donar una oportunitat a joves escriptors i periodistes que volguessin obrir-se camí en el món de les lletres. A banda del seu periodisme intencional encaminat a dignificar la llengua i la cultura catalana i a reivindicar la seva personalitat nacional pròpia; Maspons i Anglasell participà de nombroses i variades iniciatives que el convertiren al llarg de la seva extensa vida en una figura força reconeguda i popular. Presidí l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, la Unió Jurídica Catalana, el Centre Excursionista de Catalunya, la Federació Catalano-balear de Turisme, la cooperativa impulsora de la Ciutat Repòs i de Vacances per a Obrers, l'Associació Internacional per l'Estudi dels Drets de les Minories de l'Haia i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials; fou sotspresident de Congrés de minories nacionals de la Societat de Nacions, candidat del Partit Nacionalista Català i un dels primers defensors de la catalanitat de Cristòfor Colom, entre moltes altres empreses. |
|---|---|
| Descripción Física: | 1 recurs electrònic (726 p.) També disponible en paper |
