| Summary: | En la present investigació es realitza un estudi amb pacients diagnosticats de Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) tractats amb Teràpia Dialèctica Conductual Grupal (TDC-G) amb l'objectiu de determinar si els estils d'aferrament dels pacients amb TLP i les característiques de l'aliança terapèutica es relacionen amb la millora del pacient i amb el seguiment del procés terapèutic en un format de teràpia grupal. La literatura indica que els subjectes TLP tendeixen a patrons inestables en les seves relacions amb dèficits importants en regulació emocional, relacions interpersonals inestables i dificultats en el descentrament de pensaments. En TDC-G es treballa per mòduls en l'entrenament d'habilitats posant èmfasi en la relació terapèutica com a punt clau en l'eficàcia del tractament. Els subjectes TLP presenten dificultats importants en el desenvolupament d'una bona aliança terapèutica que els permeti realitzar canvis i millorar sintomàticament. Els resultats ens mostren la importància del tipus d'aferrament dels pacients TLP a l'hora d'iniciar un procés terapèutic i l'establiment d'una relació terapèutica, així com canvis en la millora del pacient mesurada en tres medicions: millora simptomàtica a nivel clínic, millora en regulació emocional i millores en la capacitat de descentrament dels pensaments. També s'analitzen les variables que prediuen l'abandonament prematur.
|
|---|
