El poder de l'art. L'art com hermenèutica i la llibertat de l'artista

El treball és una aproximació antropològica de l'art a partir de l'artista. Dos són els eixos vertebradors d'aquesta tesi, a partir dels quals se'n deriven els punts restants: 1. Considerar l'art una activitat físico-psíquico-espiritual innata a la naturalesa humana; aspecte...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor principal: Solà Simon, Teresa (-)
Autor Corporativo: Universitat Ramon Llull. FF - Filosofia Pràctica i Humanitats (2015- ) (-)
Otros Autores: Roviró, Ignasi, 1958-
Formato: Tesis
Idioma:Catalán
Publicado: [Barcelona] : Universitat Ramon Llull 2016
Materias:
Acceso en línea:Accés lliure
Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull:https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009655596006719
Descripción
Sumario:El treball és una aproximació antropològica de l'art a partir de l'artista. Dos són els eixos vertebradors d'aquesta tesi, a partir dels quals se'n deriven els punts restants: 1. Considerar l'art una activitat físico-psíquico-espiritual innata a la naturalesa humana; aspecte analitzat en el primer apartat del treball, en A. QÜESTIONS PRELIMINARS; 2. El poder de l'art: a) en la seva relació amb els poders fàctics, punt treballat en l'apartat B. ART I PODER; b) el poder que neix del propi dinamisme intern de l'art, punt treballat en l'apartat C. EL PODER DE L'ART Partint d'aquestes consideracions la tesi intenta respondre a la pregunta d'on prové aquesta força que neix del propi art fins a fer-lo un «mitjà» atractiu per els poders fàctics, especialment les ideologies polítiques i els totalitarismes. Alguns aspectes són treballats a través de dues figures contemporànies: Frida Kahlo i Marc Chagall. Temes no menys importants, que sense ser l'objectiu de la tesi, han sorgit necessàriament dels punts centrals, i que han hagut de ser estudiats en més o menys profunditat són: a) què s'entén per art i estètica avui, en un moment on la manca de definició és el que més prolifera en tots els camps; b) la subjecció i la llibertat de l'artista en el procés creatiu i de quina manera conviuen aquests dos aspectes en l'artista. Tant des de fora pel què fa a les pressions i condicionaments externs a les que està sotmès l'artista, com des de dins, pel propi mecanisme intern del procés creatiu i de la mateixa obra d'art; c) l'art com a «valor», en tant que activitat humana, mesura el grau d'humanització d'una societat però, a la vegada, pot esdevenir un mitjà d'humanització i recuperació de valors perduts o menystinguts. Així l'art és comprès, també, en el seu valor pedagògic i comunicativo-expressiu, i serà en aquest sentit que s'estudiarà també el poder de l'art i les seves relacions amb els poders hegemònics. Ja que per la seva capacitat comunicativa té una capacitat transformadora, la manipulació de l'art resulta un capteniment temptador en ordre a una actuació dirigida per l'home envers l'home mateix provocant, així, una desnaturalització de l'art i del propi ésser humà. Un aspecte significatiu de la tesi és la comprensió que es fa de l'art com a «mediació», i la «puresa» de l'art en tant que «genuïnitat». Quan l'art és «pur», és a dir, «genuí» no cerca finalitats manipuladores ni es sotmet a poders fàctics. És transformador i està obert a la possibilitat de l'«encontre» amb un «tu» i amb un «Tu« espiritual. Conscient que el tema és profundament infinit i obert, la tesi, per la pròpia naturalesa de la seva temàtica no pot deixar cap aspecte tancat però sí, suggerir nous plantejaments.
Descripción Física:1 recurs electrònic (244 p.)