| Sumario: | La creativitat és considerada un ingredient fonamental de la innovació, un recurs altament valorat per a la competitivitat sostenible i l'èxit a llarg termini de les empreses. Per això, líders de negoci, així com investigadors acadèmics i estaments polítics, han donat una atenció creixent a aquest tema. La investigació sobre la creativitat és un camp multifacètic i en creixement continuat. Degut a una falta de consens en la definició de la creativitat, aquest camp d'investigació s'ha anat ampliant al llarg de dècades, arribant als nostres dies amb una gran varietat d'aproximacions al seu estudi des de diferents disciplines, tals com la psicologia, sociologia, antropologia, neurologia o economia entre altres. No obstant, la perspectiva cultural aplicada a l'estudi de la creativitat ha estat relativament inferior. Malgrat algunes Formulacions teòriques, aquesta aproximació roman un pas per darrere en termes de recerca empírica. La present tesi es planteja la pregunta d'investigació de en quina mesura la cultura influència la creativitat de l'empleat en els seus llocs de treball, cosa que també es podria conceptualitzar com la influència de la cultura en el domini de coneixement de la creativitat en les organitzacions. Aquesta tesi proporciona evidència empírica a partir de 198 empleats de 10 organitzacions espanyoles, amb respecte a la relació entre cultura i creativitat en el treball. Es proposa que la cultura té una influència significativa a la creativitat de l'empleat. L'efecte de la cultura sobre aquesta creativitat s'estudia aplicant un model multidimensional de la creativitat de l'empleat percebuda, tenint en compte l'impacte cultural a un nivell individual d'anàlisi en tres dimensions diferents: cultura nacional, cultura organitzacional i valors individuals independents. En aquest model la creativitat de l'empleat es percebuda per ell mateix, i també (a mode de punt de validació) pel cap de l'empleat. Mentre la majoria de les eines i teories de la creativitat han estat desenvolupades a l'entorn de la cultura Anglo-Saxona, aquesta tesi es focalitza a la creativitat de l'empleat en el si d'organitzacions d'Espanya, una societat mediterrània que representa un espai cultural relativament poc investigat fins al moment. Entre les principals contribucions, els resultats empírics suggereixen un procés diferent procés social de creativitat en les organitzacions participants en aquest estudi, i una inesperada diferent percepció sobre la creativitat de l'empleat, en funció del punt d'observació. En resum, el propòsit d'aquesta tesi és la d'estudiar l'efecte de la cultura a la creativitat de l'empleat percebuda, en tres diferents dimensions d'anàlisi: la cultura nacional, la cultura organitzacional i els valors individuals independents.
|
|---|
