| Sumario: | A finals dels anys 50 i primers 60, un indret aïllat de les terres de ponent -Balaguer- va acollir una aquitectura que va respondre al lloc amb la creació d'uns edficis de gran qualitat i dignitat que, amb mitjans locals, van connectar la ciutat amb la modernitat. L'arquitectura es va presentar com un vehicle capaç de fer arribar les noves tendències culturals, d'accelerar el desenvolupament del procés constructiu, de motivar la il·lusió als diferents estaments de la societat i de fer agradable la vida dels habitants. A la percepció inicial de l'autora sobre el fet diferencial d'aquests edificis, la va seguir un primer estudi propi de les obres, que confirmava la contraposició atractiva entre un indret aïllat i una arquitectura que hi arriba. Però ,a la vegada, desvelava uns nous valors de les obres que es lligaven d'una manera indissoluble al lloc i a les seves persones, motiu que va fer despertar la intuïció que darrera hi havia una història susceptible de ser atesa. D'aquesta manera es va iniciar una investigació inductiva, des de la particularitat d'uns edificis, d'un lloc i de les seves persones; desgranant un àmbit petit, acotat i sense notorietat; amb la llibertat que atorga la tabula rassa, i amb l'emoció de no saber on s'arribaria i de plantejar una qüestió clara de partida: què va propiciar l'arrelament d'una arquitectura que va arribar en aquest indret de ponent?
|
|---|
