| Sumario: | "Els cants de l’èxode" ofereix una aproximació a l’exili contemporani, des del punt de vista dels escriptors que el van patir i l’han explicat, i una reflexió sobre com el van concebre literàriament a les seves obres. Aquest assaig pretén identificar, definir i relacionar diferents aspectes recurrents de les creacions dels autors expatriats de mitjan segle xx, des d’una perspectiva teòrica i comparatista, sense oblidar el comentari dels textos. Entre altres temes, el lector trobarà en aquestes pàgines un breu estat de la qüestió dels estudis sobre l’èxode, un esbós de la condició d’exiliat al nou-cents, un repàs de la recuperació del mite antic i de la seva utilitat per exposar una expatriació, o una anàlisi dels tòpics relacionats amb l’expressió del retorn. En darrer terme, els diferents capítols proporcionen una visió de la poesia escrita lluny de la península Ibèrica després de 1939, i constitueixen un intent per comprendre com aquests escriptors refugiats van saber formular líricament una de les situacions humanes més antigues, i, alhora, un lloc comú de la història de les idees i de la cultura, com és l’exili.
|
|---|
