Prophetae priores. Josue. Judicum liber. Samuel. Regum II
| Autor Corporativo: | |
|---|---|
| Formato: | Libro |
| Idioma: | Hebreo |
| Publicado: |
Parisiis :
Ex officina Roberti Stephani
M.D.XLIIII. [1544]
|
| Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull: | https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991005464409706719 |
| Notas: | Signatura: a-z4, aa-zz4, aaa-rrr4 Títol paral·lel en hebreu a la part superior de la portada. Text en hebreu Primera edició de la Bíblia en hebreu de Robert Estienne, publicada en 24 parts, cadascuna amb el seu propi títol i signatures, i també distribuïda per separat. Tot i que R. Estienne manté, en la mesura del possible, l'ordre de la Vulgata de presentar aquesta edició, al seu catàleg de 1546, l'agrupació del Megillot i la presència de certes indicacions litúrgiques al Pentateuc demostren que essencialment seguia la Biblia hebrea. Per aquest motiu i perquè cada propietari va ordenar les parts en l'ordre que escollia, la descripció del conjunt es va fer segons la classificació hebrea i no segons la Vulgata. - Les contradiccions apareixen en diverses ocasions entre la data llatina i la data indicada al títol hebreu. Alguns es poden explicar per dificultats per aplicar la concordança dels dos calendaris, mitjançant un càlcul excessivament resumit, mitjançant una simple resta de 1240 a partir de la data juliana per obtenir la data hebrea, mentre que l'any hebreu així obtingut va començar a partir de la tardor de l'any anterior al julià. Les divergències cronològiques també provenen de l’ús de les mateixes línies del títol en hebreu per a diferents parts i no pas per un desig de falsificar les dates Datat en hebreu [5] 303, és a dir, l'11 de setembre de 1542-29 agost 1543. La contradicció amb la data llatina prové segurament de la utilització de els mateixes línies de caràcters hebreus Rashy (on es troba la data) utilitzada en el Pentateuc i els Profetes Marca de l'impressor a portada Paginació hebrea |
|---|---|
| Descripción Física: | [501] pàgines; 4o (26 cm) |
| Bibliografía: | Vegeu també R. Mc Leod, “Altum sapere, parole d'homme et Verbe divin. Les cronologies de la Bíble hébraïque in-quarto de Robert Estienne ", a" La Bíble imprimée dans L'Europe moderne", París, 1999, pp. 115-118, que proporciona informació addicional sobre la cronologia d’aquesta edició Segons Moritz Steinschneider a Catalogus Librorum Hebraeorum Digessit et notis instruxit M.Steinschneider, Berolini, 1852-1860 i Nachdruck Hildesheim, 1964,nº99 l'orfe d'aparició de les parts fou la següent: 5,9,14,15,16,17,18,10,11,13,12,19,20,21, 23,22,6,8,7,24,4,1,3,2 |
| Lugar de publicación: | França -- Paris |
