| Sumario: | La Jobac va ser un moviment de joves cristians que tingué una forta implantació a Barcelona i la seva àrea entre dels anys 1974 i 1992, moment en què es va fusionar amb la JOC (Joventut Obrera Cristiana) i va perdre el nom. Promogut per una colla de seminaristes joves i entusiastes, a l’entorn de les parròquies obreres i populars de la franja est de Barcelona, i amb l’impuls i el suport d’alguns dels dirigents eclesials d’aquella època, es va anar estenent pels pobles i ciutats de l’àrea barcelonina, i va crear tot un estil d’acció pastoral molt renovador, amb el qual va aconseguir una eficaç actualització de les intuïcions del fundador de la JOC, Joseph Cardijn. Josep Lligadas Vendrell, amb aquest llibre, intenta explicitar i formular els plantejaments de fons –teològics, pastorals, socials– que van fonamentar la tasca de la Jobac, no només com un record delque aquesta tasca va ser i va significar, sinó també com un estímul per al moment actual.
|
|---|
