“…S’ha utilitzat aquest marc teòric per poder descriure, entre altres aspectes, la cultura institucional de l’empresa i del individu, l’organització, les normatives, els patrons històrics i culturals, els factors socials i geogràfics, l’experiència dels usuaris, l’estructura dels diferents departaments, i les relacions amb el poder,Aquests aspectes descriuen el procés que va portar al president de Telefónica Antonio Barrera de Irimo, a crear una nova metodologia institucional, amb la creació de la “División de Informática”, extern a l’organigrama central de Telefónica i que tenia la seva pròpia lògica institucional, considerant que aquesta nova solució de comunicacions de dades pogués funcionar sense estar influenciada per les lògiques institucionals de Telefónica amb la seva inèrcia institucional, això va provocar una heterogeneïtat de lògiques i quan era president Luís Solana, es va acabar desencadenant una situació, que es va solucionar ajustant-se als paràmetres definits al isomorfisme institucional descrit per DiMaggio i Powell, produint una homogeneïtat, amb el resultat de la integració dels diferents departaments de la “División de Informática” als respectius departaments de les Direccions Centrals de Telefónica, i amb el resultat de la desaparició dels equips Tesys, i la seva substitució per equips d’altres fabricants.Per la realització d’aquesta tesi s’ha buscat informació a la pròpia Telefónica, en manuals tècnics interns, a anuaris i publicacions del període que va durar el procés, al COIT (Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación), a Fundesco, a la Fundación Telefónica, a revistes especialitzades, articles de congressos nacionals i internacionals, etc., i també s’han efectuat personalment i de forma presencial, entrevistes a Barcelona, Madrid i València, a persones que varen fer possible aquest sistema de comunicacions, persones que han donat una visió i unes dades que haguessin sigut impossible d’obtenir obtindré als documents que s’han trobat del procés…”
Accés lliure

“…S’ha utilitzat aquest marc teòric per poder descriure, entre altres aspectes, la cultura institucional de l’empresa i del individu, l’organització, les normatives, els patrons històrics i culturals, els factors socials i geogràfics, l’experiència dels usuaris, l’estructura dels diferents departaments, i les relacions amb el poder,Aquests aspectes descriuen el procés que va portar al president de Telefónica Antonio Barrera de Irimo, a crear una nova metodologia institucional, amb la creació de la “División de Informática”, extern a l’organigrama central de Telefónica i que tenia la seva pròpia lògica institucional, considerant que aquesta nova solució de comunicacions de dades pogués funcionar sense estar influenciada per les lògiques institucionals de Telefónica amb la seva inèrcia institucional, això va provocar una heterogeneïtat de lògiques i quan era president Luís Solana, es va acabar desencadenant una situació, que es va solucionar ajustant-se als paràmetres definits al isomorfisme institucional descrit per DiMaggio i Powell, produint una homogeneïtat, amb el resultat de la integració dels diferents departaments de la “División de Informática” als respectius departaments de les Direccions Centrals de Telefónica, i amb el resultat de la desaparició dels equips Tesys, i la seva substitució per equips d’altres fabricants.Per la realització d’aquesta tesi s’ha buscat informació a la pròpia Telefónica, en manuals tècnics interns, a anuaris i publicacions del període que va durar el procés, al COIT (Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación), a Fundesco, a la Fundación Telefónica, a revistes especialitzades, articles de congressos nacionals i internacionals, etc., i també s’han efectuat personalment i de forma presencial, entrevistes a Barcelona, Madrid i València, a persones que varen fer possible aquest sistema de comunicacions, persones que han donat una visió i unes dades que haguessin sigut impossible d’obtenir obtindré als documents que s’han trobat del procés…”

Tabla de Contenidos: “…M. de tres de Octubre de mil setecientos y quarenta y siete, por la qual manda subsistan, y se observen inviolablemente las derogaciones anteriores de las exempciones de Oficios, y cargas concegiles de los empleados en Rentas, á excepcion de los del tabaco, y Fabricas de Salitre, y Polvora: y declara cómo se han de entender las de los Ministros de inquisicion, y Cruzada, Syndicos de las Religiones, y otros.-- [S.l. : s.n., 1747?.] …”

“…Then, we provided discounted or free registration to those who need it, all of this thanks to our sponsors and Student support chairs (Yong Zheng and Francesco Fabbri) who organized all the received requests and applied for additional funding when needed. …”

“…Volen fer les tasques domèstiques utilitzant l'SHT amb el mínim esforç possible. Els fabricants haurien de considerar la simplificació dels seus productes per a un atractiu més ampli i productes de disseny personalitzat per a diferents grups de consumidors, ja que les cultures prefereixen mantenir un cert control sobre els seus robots domèstics mentre que altres no ho fan. …”
Accés lliure

“…La autora sabe que una introducción en el mundo clásico es imposible, porque ya lo traemos de fábrica puesto, y que basta con tocar unas cuantas claves para que nos salga por todos los poros…”

Enlace del recurso

“…Aquest conjunt de factors crea "un entorn competitiu únic" per als fabricants a Espanya, com indica algun entrevistat. …”
Accés lliure

“…Pues ¿de dónde va a salir la mano de obra que asegure el pleno funcionamiento de las fábricas, oficinas y comercios? Sin embargo, esta debacle general de la producción no parece inquietar a estas Casandras de vía estrecha. …”

“…Allegations of Research Misconduct Research misconduct means fabrication, falsification, citation manipulation, or plagiarism in producing, performing, or reviewing research and writing article by authors, or in reporting research results. …”

“…También ayudaría mucho que en las grandes fábricas hubiera locales destinados a este fin. Por último, y para completar la tarea, estaría bien estimular el deseo de aprender de los alumnos y mantener su interés con mejores libros de texto y buenos libros de lectura, bien escritos y amenos, que podrían, así mismo, repartirse por las bibliotecas y salones de lectura populares, poniéndolos al alcance de aquellos adultos que quieran aumentar sus conocimientos o recordar las ya casi del todo olvidadas nociones que adquirieron en la escuela. …”