“…En el actual mundo globalizado, con un uso masivo de las nuevas tecnologías informáticas y de las telecomunicaciones, los turistas son cada vez más experimentados y exigentes, con una mayor necesidad de consumir productos culturales y demandando una cierta personalización en la oferta. …”
Accés lliure

“…Cada sector normativo (telecomunicaciones, transporte, protección de los consumidores, familia, etc.) encarga en mayor o menor medida a la Administración pública, o a los jueces, el cumplimiento efectivo de las normas de conducta. …”

“…El principal problema es que las fronteras de este tipo de actividades no están del todo bien definidas, pues cubren ámbitos de actividad muy distintos, desde las obras de arte hasta las telecomunicaciones y el software en algunas definiciones. …”

“…Asimismo selecciona las normas sobre expropiación que se contienen en la legislación sectorial especial (carreteras, autopistas, vías pecuarias, ferrocarriles, aeropuertos y navegación aérea, puertos, energía, energía eléctrica, hidrocarburos, gas natural, aguas, costas, minas, vehículos de motor, teleféricos, telecomunicaciones, servicio postal, contratos de las Administraciones Públicas, explotaciones agrarias, arrendamientos rústicos, arrendamientos rústicos históricos, producción vitícola, patrimonio natural y biodiversidad, medio ambiente, montes, medio rural, cultivos marinos, palomas mensajeras, sanidad vegetal, viviendas, zonas e instalaciones de interés para la defensa nacional; patentes de invención y modelos de utilidad; sociedades anónimas, valores mobiliarios, señales geodésicas y geofísicas; patrimonio histórico artístico, residuos). …”
Acceso al texto completo en Aranzadi

“…La Informática, junto con la Microelectrónica y las Telecomunicaciones, es la tecnología necesaria para hacer posible Internet. …”

“…En el cas de dispositius RIoT (Remote Internet of Things) que es troben en zones molt allunyades d'infraestructures de telecomunicacions o que l'orografia no permet la visió directa entre transmissor i receptor, les comunicacions per satèl·lit i HF (High Frequency) són opcions que poden garantir l'enllaç. …”

“…En el cas de dispositius RIoT (Remote Internet of Things) que es troben en zones molt allunyades d'infraestructures de telecomunicacions o que l'orografia no permet la visió directa entre transmissor i receptor, les comunicacions per satèl·lit i HF (High Frequency) són opcions que poden garantir l'enllaç. …”
Accés lliure

Acceso restringido usuarios UPSA

Acceso restringido usuarios UPSA

“…S’ha utilitzat aquest marc teòric per poder descriure, entre altres aspectes, la cultura institucional de l’empresa i del individu, l’organització, les normatives, els patrons històrics i culturals, els factors socials i geogràfics, l’experiència dels usuaris, l’estructura dels diferents departaments, i les relacions amb el poder,Aquests aspectes descriuen el procés que va portar al president de Telefónica Antonio Barrera de Irimo, a crear una nova metodologia institucional, amb la creació de la “División de Informática”, extern a l’organigrama central de Telefónica i que tenia la seva pròpia lògica institucional, considerant que aquesta nova solució de comunicacions de dades pogués funcionar sense estar influenciada per les lògiques institucionals de Telefónica amb la seva inèrcia institucional, això va provocar una heterogeneïtat de lògiques i quan era president Luís Solana, es va acabar desencadenant una situació, que es va solucionar ajustant-se als paràmetres definits al isomorfisme institucional descrit per DiMaggio i Powell, produint una homogeneïtat, amb el resultat de la integració dels diferents departaments de la “División de Informática” als respectius departaments de les Direccions Centrals de Telefónica, i amb el resultat de la desaparició dels equips Tesys, i la seva substitució per equips d’altres fabricants.Per la realització d’aquesta tesi s’ha buscat informació a la pròpia Telefónica, en manuals tècnics interns, a anuaris i publicacions del període que va durar el procés, al COIT (Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación), a Fundesco, a la Fundación Telefónica, a revistes especialitzades, articles de congressos nacionals i internacionals, etc., i també s’han efectuat personalment i de forma presencial, entrevistes a Barcelona, Madrid i València, a persones que varen fer possible aquest sistema de comunicacions, persones que han donat una visió i unes dades que haguessin sigut impossible d’obtenir obtindré als documents que s’han trobat del procés…”
Accés lliure

“…S’ha utilitzat aquest marc teòric per poder descriure, entre altres aspectes, la cultura institucional de l’empresa i del individu, l’organització, les normatives, els patrons històrics i culturals, els factors socials i geogràfics, l’experiència dels usuaris, l’estructura dels diferents departaments, i les relacions amb el poder,Aquests aspectes descriuen el procés que va portar al president de Telefónica Antonio Barrera de Irimo, a crear una nova metodologia institucional, amb la creació de la “División de Informática”, extern a l’organigrama central de Telefónica i que tenia la seva pròpia lògica institucional, considerant que aquesta nova solució de comunicacions de dades pogués funcionar sense estar influenciada per les lògiques institucionals de Telefónica amb la seva inèrcia institucional, això va provocar una heterogeneïtat de lògiques i quan era president Luís Solana, es va acabar desencadenant una situació, que es va solucionar ajustant-se als paràmetres definits al isomorfisme institucional descrit per DiMaggio i Powell, produint una homogeneïtat, amb el resultat de la integració dels diferents departaments de la “División de Informática” als respectius departaments de les Direccions Centrals de Telefónica, i amb el resultat de la desaparició dels equips Tesys, i la seva substitució per equips d’altres fabricants.Per la realització d’aquesta tesi s’ha buscat informació a la pròpia Telefónica, en manuals tècnics interns, a anuaris i publicacions del període que va durar el procés, al COIT (Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación), a Fundesco, a la Fundación Telefónica, a revistes especialitzades, articles de congressos nacionals i internacionals, etc., i també s’han efectuat personalment i de forma presencial, entrevistes a Barcelona, Madrid i València, a persones que varen fer possible aquest sistema de comunicacions, persones que han donat una visió i unes dades que haguessin sigut impossible d’obtenir obtindré als documents que s’han trobat del procés…”

Accés lliure

Texto completo en Odilo