“…Los sitios AD, la replicación, el catálogo global son algunos de los conceptos que se estudian. …”
Acceso con credenciales UPSA.

“…También se detalla la alternativa del almacenamiento de datos de una aplicación en el sistema de archivos, así como el uso del concepto de serialización, proporcionando, de esta manera, una visión global de las posibilidades que ofrece el framework .NET en lo que se refiere a la gestión de datos. …”
Acceso con credenciales UPSA.

“…Otro de ellos presenta un esquema global de las relaciones entre los procesos, y el último da una lista de casi 90 palabras clave importantes con su definición y posicionamiento en el enfoque ITIL®. …”
Acceso con credenciales UPSA.

“…También se detalla la alternativa del almacenamiento de datos de una aplicación en el sistema de archivos, así como el uso del concepto de serialización, proporcionando, de esta manera, una visión global de las posibilidades que ofrece el framework .NET en lo que se refiere a la gestión de datos. …”
Acceso con credenciales UPSA.

“…También se detalla la alternativa del almacenamiento de datos de una aplicación en el sistema de archivos, así como el uso del concepto de serialización, proporcionando, de esta manera, una visión global de las posibilidades que ofrece el framework .NET en lo que se refiere a la gestión de datos. …”
Acceso con credenciales UPSA.

“…A este respecto, el Secretario General de las Naciones Unidas ha instado a todos los países que adopten medidas contra el estremecedor repunte de la violencia doméstica a raiz del confinamiento y aislamiento global, con el fin de combatir la pandemia por COVID-19 y sus efectos en la sociedad. …”

“…Table of Contents Foreword Introduction and background 1 Introduction 2 Key concepts 2.1 Regional economic integration 2.2 The Southern African Customs Union 2.3 Private international law 2.4 Recognition and enforcement of foreign judgments 2.5 Harmonisation 3 Origin and background of study 3.1 The lack of global recognition and enforcement regime 3.2 The lack of a regional recognition and enforcement regime 3.3 International developments in the field 3.4 Regional integration on the African continent 4 Rationale for the study 4.1 Trade facilitation 4.2 Facilitation of regional economic integration 5 Framework of analysis 5.1 Territorial sovereignty, obligation theory, comity and reciprocity 5.2 States’ interest in recognising and enforcing foreign judgments 6 Research questions 7 Scope and exclusions from scope 8 Chapter outline Recognition and enforcement of foreign judgments – overview of international and regional harmonisation efforts 1 Introduction 1.1 Bilateral treaties as means of harmonising enforcement rules 1.2 Multilateral conventions as means of harmonising recognition and enforcement rules 2 Harmonisation of recognition and enforcement of foreign judgments at the international level 2.1 The Hague Conference on Private International Law 2.2 Some other intergovernmental and private organisations 2.3 Evaluation of international harmonisation efforts 3 Harmonisation of recognition and enforcement of foreign judgments at the regional level 3.1 European community Brussels/Lugano Regime 3.2 United States full faith and credit approach 3.3 The Trans-Tasman judicial area 3.4 Latin American states 4 Feasibility of the different approaches for the SACU 4.1 Brussels/Lugano regime 4.2 United States of America full faith and credit approach 4.3 Trans-Tasman Judicial System 4.4 Latin America 5 Proposed approach for the SACU 6 Some factors likely to influence harmonisation in SACU 7 Concluding remarks Comparison of multilateral conventions on the recognition and enforcement of foreign judgments 1 Introduction and overview of types of multilateral recognition and enforcement conventions 1.1 Single convention 1.2 Double convention 1.3 Analysis 1.4 Variations on traditional convention types 2 The Hague Convention on Recognition and Enforcement 2.1 Material scope of application of Convention 2.2 Procedural requirements for enforcement 2.3 Grounds for non-recognition 3 The Hague Choice of Court Convention 3.1 Material scope of application of Convention 3.2 Procedural requirements for recognition and enforcement 3.3 Grounds for non-recognition 4 The EU Brussels Convention/Regulation 4.1 Material scope of application of Convention/ Regulation 4.2 Procedural requirements for recognition and enforcement 4.3 Grounds for non-recognition 5 The Montevideo Convention 5.1 Material scope of application of Convention 5.2 Procedural requirements 5.3 Grounds for non-recognition 6 Overview of the Conventions discussed 6.1 Hague Convention on Recognition and Enforcement of Foreign Judgments 6.2 Hague Choice of Court Convention 6.3 EU Brussels Regulation/Convention 6.4 Montevideo Convention 7 Concluding remarks Comparison of Existing Laws on Recognition and Enforcement of Foreign Judgments in the SACU and Proposals for Draft Convention 1 Introduction 2 Recognition and enforcement under the common law tradition 2.1 Administration of Justice Act, 1920 2.2 Foreign Judgment (Reciprocal Enforcement) Act, 1933 3 Overview of relevant statutes 3.1 Swaziland 3.2 Lesotho 3.3 Botswana 3.4 South Africa 3.5 Namibia 4 Comparative analysis 4.1 Scope of application 4.2 Requirements for enforcement 4.3 Procedural requirements 4.4 Setting aside of registered judgments 4.5 International competence 4.6 Other matters the Convention may include 5 Proposed text for a convention on the recognition and enforcement of foreign judgments 6 Conclusion The recognition and enforcement of foreign judgments – conclusions 1 Introduction – The need for a harmonised recognition and enforcement regime 2 International and regional harmonisation efforts 3 Overview of some of the major multilateral recognition and enforcement instruments 4 Statutory instruments currently in force in the SACU 5 Final comments Bibliography…”

“…Les problemàtiques trobades porten a fer un estudi de la situació mundial, a un nivell més ampli i global, per comprovar si hi ha bases regulades que les universitats puguin utilitzar. …”
Accés lliure

“…El concepte de territori com a construcció física global desenvolupada al llarg del temps, i la definició d'una manera de llegir i representar l'espai rural, adequada a la descripció i comprensió de les seves característiques formals i de les seves regles constructives, es proposa com a tema central de la tesi. …”
Accés lliure

“…Au sommaire Le système reflex Nikon À l'origine le mythique Nikon F L'apogée des boîtiers manuels La révolution de l'autofocus Les premiers reflex numériques Le choix du format DX Le retour du 24 x 36 La surprise du D700 Les optiques compatibles Découvrir et configurer le Nikon D700 Le coeur de l'appareil Le boîtier Les réglages déterminants Les mesures et la qualité optique La mesure du piqué Le choix du format de sortie La variabilité du piqué selon logiciel L'influence de l'aberration chromatique Des défauts de piqué moins quantifiables Le vignetage La distorsion Apprécier la qualité globale ? Les focales fixes grands-angles 13 mm f/5,6 AIS 14 mm f/2,8 AFD 15 mm f/3,5 AIS 18 mm f/3,5 AIS 18 mm f/2,8 AFD 20 mm f/4 F 20 mm f/3,5 F 20 mm f/2,8 AIS 20 mm f/2,8 AFD 24 mm f/2,8 F 24 mm f/2,8 AIS 24 mm f/2,8 AFD 24 mm f/2 AIS 28 mm f/3,5 AI 28 mm f/2,8 AI 28 mm f/2,8 AIS 28 mm f/2,8 AF 28 mm f/2,8 AFD 28 mm f/2 AIS 28 mm f/1,4 AFD 35 mm f/2,8 F 35 mm f/2,8 AI 35 mm f/2,5 E 35 mm f/2 F 35 mm f/2 AIS 35 mm f/2 AFD 35 mm f/1,4 AIS Les focales fixes de moyenne focale 45 mm f/2,8 AIP 50 mm f/2 AI 50 mm f/1,8 E 50 mm f/1,8 AIS 50 mm f/1,8 AFD 50 mm f/1,4 F 50 mm f/1,4 AI 50 mm f/1,4 AFD 50 mm f/1,4 AFS 50 mm f/1,2 AIS 55 mm f/1,2 F 58 mm f/1,2 AIS 85 mm f/2 AIS 85 mm f/1,8 N 85 mm f/1,8 AFD 85 mm f/1,4 AIS 85 mm f/1,4 AFD Les longues focales fixes 105 mm f/2,5 F 105 mm f/2,5 AI 105..…”

“…Au sommaire À l'origine le mythique Nikon F L'apogée des boîtiers manuels La révolution de l'autofocus Les premiers reflex Nikon numériques Le choix initial du format DX Le retour du 24 x 36 Le D300 dans la gamme DX Les optiques compatibles Découvrir et configurer le Nikon D300 Le coeur de l'appareil Le boîtier Les réglages déterminants Qualité et taille d'image Avantages du fichier RAW de 14 bits Optimisation d'image Sensibilité et bruit numérique Colorimétrie Mesure de la lumière D-lighting actif Les mesures et la qualité optique La mesure du piqué Les tests en format A3 à 254 dpi La variabilité du piqué selon le logiciel L'influence de l'aberration chromatique Des défauts de piqué moins quantifiables Le vignetage La distorsion Les défauts propres à un exemplaire d'une optique Apprécier la qualité globale ? Exemple de fiche de test Les optiques spécifiques DX 10-24 mm f/3,5 - 4,5 AFS 12-24 mm f/4 AFS 16-85 mm f/3,5-5,6 AFS VR 17-55 mm f/2,8 AFS 18-55 mm f/3,5-5,6 AFS VR 18-70 mm f/3,5-4,5 AFS 18-105 mm f/3,5-5,6 AFS VR 18-135 mm f/3,5-5,6 AFS 18-200 mm f/3,5-5,6 AFS VR 55-200mm f/4-5,6 AFS VR 35 mm f/1,8 AFS Les zooms 24 × 36 professionnels 14-24 mm f/2,8 AFS 17-35 mm f/2,8 AFS 20-35 mm f/2,8 AFD 24-70 mm f/2,8 AFS 28-70 mm f/2,8 AFS 35-70 mm f/2,8 AFD 70-200 mm f/2,8 AFS VR 80-200 mm f/2,8 AFD 80-200 mm f/2,8 AFS Les zooms 24 × 36 amateurs et experts 18-35 mm f/3,5-4,5 AFD 24-85 mm f/3,5-4,5 AFS 24-85 mm f/2,8-4 AFD 24-120 mm f/3,5-5,6 AFD 24-120 mm f/3,5-5,6 AFS VR 28-85 mm f/..…”

“…Es té en compte el quan, el qui i el com es va prendre la decisió d’apostar per la transmissió de dades per commutació de paquets, convertint-se en el primer operador mundial, que oferia comercialment aquest servei als seus clients, sense deixar d’oferir l’altre servei de transmissió de dades per commutació de circuits tal com estaven oferint la resta d’operadors.Aquesta xarxa s’anomenà “Red Especial de Transmisión de Datos (RETD)”, juntament amb el protocol RSAN, varen ser creats i desenvolupats, partint de zero, inicialment amb equips de propòsit general i posteriorment creant un equip propi el Tesys, per enginyers de Telefónica, despès de fer un viatge a diferents universitats de Califòrnia (EE.UU), per interessar-se per la xarxa ArpaNet que s’estava construint a nivell acadèmic.La xarxa RETD, no va ser un a còpia de la xarxa ArpaNet, però si una evolució a les necessitats de Telefónica, sent un avançament a nivell global de totes les comunicacions de dades, obligant a la UIT i el CCITT a crear un protocol estàndard que s’anomenà X.25.El marc teòric que s’ha considerat es el que proposen Thornton i Ocasio que valoren els tres enfocaments de la lògica institucional, composts pels elements estructurals, els normatius i els simbòlics. …”
Accés lliure

“…Es té en compte el quan, el qui i el com es va prendre la decisió d’apostar per la transmissió de dades per commutació de paquets, convertint-se en el primer operador mundial, que oferia comercialment aquest servei als seus clients, sense deixar d’oferir l’altre servei de transmissió de dades per commutació de circuits tal com estaven oferint la resta d’operadors.Aquesta xarxa s’anomenà “Red Especial de Transmisión de Datos (RETD)”, juntament amb el protocol RSAN, varen ser creats i desenvolupats, partint de zero, inicialment amb equips de propòsit general i posteriorment creant un equip propi el Tesys, per enginyers de Telefónica, despès de fer un viatge a diferents universitats de Califòrnia (EE.UU), per interessar-se per la xarxa ArpaNet que s’estava construint a nivell acadèmic.La xarxa RETD, no va ser un a còpia de la xarxa ArpaNet, però si una evolució a les necessitats de Telefónica, sent un avançament a nivell global de totes les comunicacions de dades, obligant a la UIT i el CCITT a crear un protocol estàndard que s’anomenà X.25.El marc teòric que s’ha considerat es el que proposen Thornton i Ocasio que valoren els tres enfocaments de la lògica institucional, composts pels elements estructurals, els normatius i els simbòlics. …”

Texto completo en Odilo

“…Su difusión pretende favorecer el debate sobre las condiciones actuales de la formación y del cambio educativo, un cambio que requiere tiempo de maduración y apoyos suficientes para que sea sustantivo y afecte a la cultura de las instituciones implicadas.En unas circunstancias como las que nos encontramos a nivel global (inmersos en una crisis multisistémica), y cuando en España se presentan nuevos cambios en la formación (entre ellos un nuevo currículo derivado de la implantación de la LOMLOE, y nuevas propuestas para la formación inicial de docentes de las diferentes etapas), cabe detenerse con atención en los trabajos incluidos en este libro para reflexionar acerca de lo necesario y conveniente de las reformas que se pretenden, y de lo que pueda resultar oportuno incorporar considerando los resultados y experiencias que se presentan.Pensamos que este libro puede resultar de especial relevancia, por ejemplo, a los administradores de la educación, que han de erigirse en buenos observadores de la formación y de la innovación para apoyar e impulsar las iniciativas más convenientes. …”
Enlace del recurso

“…Addicionalment, en segmentar els esdeveniments per diferents característiques així com també diferenciant el període abans i després de la crisi financera global, es controlen les possibles diferències en el contingut informatiu. …”

“…Un conjunt de condicionants queden reflectits en aquest estudi: 1) des de l'any 2019, La Salle-Universitat Ramon Llull (URL) va iniciar la implementació i el desenvolupament del model denominat Nou Context d'Aprenentatge (NCA), amb l'objectiu de revolucionar i adequar el procés d'aprenentatge de l'alumnat nadiu digital; 2) la irrupció de la COVID-19 (Coronavirus Disease 2019) va acabar generant a principis del 2020 una pandèmia global que va comportar l'adopció de diverses mesures de caràcter restrictiu pel que fa al contacte personal i que va derivar en restriccions d'accés físic als centres educatius, efectes que a nivell dels ensenyaments de grau universitari es van solucionar en una primera instància a la Salle-URL mitjançant l'adopció i desplegament d'una solució ERT (Emergency Remote Teaching), en substitució de la modalitat F2F (Face-to-face); 3) la implementació d'una tecnologia SC (Smart Classroom) en el curs acadèmic 2020-2021 en substitució de la solució ERT, per a possibilitar sessions formatives en un format remot que oferissin a l'alumnat una experiència d'aprenentatge el més similar possible a el format presencial. …”
Accés lliure

“…Addicionalment, en segmentar els esdeveniments per diferents característiques així com també diferenciant el període abans i després de la crisi financera global, es controlen les possibles diferències en el contingut informatiu. …”
Accés lliure

“…She is currently based in London but has spent the last four years in the vibrant city of Shanghai to extend her global reach, as well as to learn from the rapidly changing Chinese market. …”

“…S'han utilitzat els següents productes: SMAP a 1 km, la versió Sentinel-1 a 1 km publicada pel Copernicus Global Land Service, i una versió Sentinel-1 a escala de la parcel·la (produïda per THEIA) agregada a 1 km. …”
Accés lliure