“…S’ha utilitzat aquest marc teòric per poder descriure, entre altres aspectes, la cultura institucional de l’empresa i del individu, l’organització, les normatives, els patrons històrics i culturals, els factors socials i geogràfics, l’experiència dels usuaris, l’estructura dels diferents departaments, i les relacions amb el poder,Aquests aspectes descriuen el procés que va portar al president de Telefónica Antonio Barrera de Irimo, a crear una nova metodologia institucional, amb la creació de la “División de Informática”, extern a l’organigrama central de Telefónica i que tenia la seva pròpia lògica institucional, considerant que aquesta nova solució de comunicacions de dades pogués funcionar sense estar influenciada per les lògiques institucionals de Telefónica amb la seva inèrcia institucional, això va provocar una heterogeneïtat de lògiques i quan era president Luís Solana, es va acabar desencadenant una situació, que es va solucionar ajustant-se als paràmetres definits al isomorfisme institucional descrit per DiMaggio i Powell, produint una homogeneïtat, amb el resultat de la integració dels diferents departaments de la “División de Informática” als respectius departaments de les Direccions Centrals de Telefónica, i amb el resultat de la desaparició dels equips Tesys, i la seva substitució per equips d’altres fabricants.Per la realització d’aquesta tesi s’ha buscat informació a la pròpia Telefónica, en manuals tècnics interns, a anuaris i publicacions del període que va durar el procés, al COIT (Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación), a Fundesco, a la Fundación Telefónica, a revistes especialitzades, articles de congressos nacionals i internacionals, etc., i també s’han efectuat personalment i de forma presencial, entrevistes a Barcelona, Madrid i València, a persones que varen fer possible aquest sistema de comunicacions, persones que han donat una visió i unes dades que haguessin sigut impossible d’obtenir obtindré als documents que s’han trobat del procés…”
Accés lliure

“…S’ha utilitzat aquest marc teòric per poder descriure, entre altres aspectes, la cultura institucional de l’empresa i del individu, l’organització, les normatives, els patrons històrics i culturals, els factors socials i geogràfics, l’experiència dels usuaris, l’estructura dels diferents departaments, i les relacions amb el poder,Aquests aspectes descriuen el procés que va portar al president de Telefónica Antonio Barrera de Irimo, a crear una nova metodologia institucional, amb la creació de la “División de Informática”, extern a l’organigrama central de Telefónica i que tenia la seva pròpia lògica institucional, considerant que aquesta nova solució de comunicacions de dades pogués funcionar sense estar influenciada per les lògiques institucionals de Telefónica amb la seva inèrcia institucional, això va provocar una heterogeneïtat de lògiques i quan era president Luís Solana, es va acabar desencadenant una situació, que es va solucionar ajustant-se als paràmetres definits al isomorfisme institucional descrit per DiMaggio i Powell, produint una homogeneïtat, amb el resultat de la integració dels diferents departaments de la “División de Informática” als respectius departaments de les Direccions Centrals de Telefónica, i amb el resultat de la desaparició dels equips Tesys, i la seva substitució per equips d’altres fabricants.Per la realització d’aquesta tesi s’ha buscat informació a la pròpia Telefónica, en manuals tècnics interns, a anuaris i publicacions del període que va durar el procés, al COIT (Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación), a Fundesco, a la Fundación Telefónica, a revistes especialitzades, articles de congressos nacionals i internacionals, etc., i també s’han efectuat personalment i de forma presencial, entrevistes a Barcelona, Madrid i València, a persones que varen fer possible aquest sistema de comunicacions, persones que han donat una visió i unes dades que haguessin sigut impossible d’obtenir obtindré als documents que s’han trobat del procés…”

“…España, Portugal y América, editado por la SGAE/Fundación Autor, en 2011.…”

Enlace del recurso

“…―la explicación de estas ideologías y su implantación en España serán objeto de otro libro, quue será como la seguna parte del presente trabajo―.Junto a este pensamiento único ―«políticamente correcto»―, el NOM busca la implantación de un totalitario Gobierno Mundial, para lo cual conspira por la disolución de los Estados-Nación, a los cuales pretende diluir en el magma globalista.Pero, aunque esta vasta conjura afecta al Sistema Mundo en su totalidad, el asedio mundialista a nuestra Patria adquiere tintes más apocalípticos que en ningún otro lugar, hasta el punto de que se puede afirmar que somos el país más atacado por las élites plutocráticas y las fundaciones y organismos transnacionales cuyos hilos manejan, que han escogido a España como campo de experimentación, como laboratorio pionero de sus estrategias, donde ensayan sus maquiavélicos planes con una intensidad y una amplitud desconocidas en otros lugares.En el libro La Patria traicionada se estudia con detenimiento cómo se ha producido el ataque del NOM a España, ejecutado desde el mismo comienzo de la Transición, y que ha tenido como escenario toda nuestra etapa democrática. …”

Enlace del recurso

“…Por lo demás, sería imperdonable no agradecer la subvención concedida para la edición de este libro a la Fundación Inés Luna Terrero, cuyo archivo inventariamos hace ya bastantes años algunos de quienes participamos en él y de cuyos fondos salieron algunas investigaciones, todo ello bajo la dirección del propio Ricardo Robledo, así como las gestiones realizadas por la profesora Cristina Pita Yáñez, vicerrectora de la Universidad de Salamanca. …”
Enlace del recurso

“…Miembro del comité científico del Anuario de Derecho Público y Privado, Fundación Ibáñez. Bogotá, Colombia. Miembro del comité científico de la editorial Ulpiano, Estado Plurinacional de Bolivia. …”
Acceso restringido con credenciales UPSA

“…Además de su dedicación a la filosofía hegeliana, Ramón Valls estuvo estrechamente ligado a la Sociedad Española de Estudios sobre Hegel, desde su fundación en 1996, siendo desde entonces hasta 2002 Vicepresidente de la misma. …”
Enlace del recurso

“…Miembro del comité científico del Anuario de Derecho Público y Privado, Fundación Ibáñez. Bogotá, Colombia. Miembro del comité científico de la editorial Ulpiano, Estado Plurinacional de Bolivia. …”
Enlace del recurso

“…Los trabajos resultantes de los XVI Coloquios Alfonso IX, que ahora publicamos, tratan sobre distintos modelos de Colegios y Conventos-Universidad en el marco peninsular, es decir, sobre instituciones universitarias de fundación eclesiástica o particular, con bulas de erección o de ortorgamiento de grados, y reconocimiento regio posterior en la mayor parte de los casos, que tuvieron su fundamentación y mantuvieron vínculos con un colegio o convento preexistente, según la historiografía clásica de universidades. …”
Enlace del recurso

Texto completo en Odilo

Texto completo en Odilo