Ver edición digitalizada de Google Books

“…Es profesor del Máster Universitario en Drogodependencias y otras Adicciones de la Universidad de Deusto, y de otros cursos en la Universidad del País Vasco (Arte y Terapias Corporales) y en la UNED (Adolescencia y Psiquiatría Comunitaria).…”
Texto completo en Odilo

“…Así, la determinación de la filiación materna, tanto de la madre natural como de la esposa de ésta que consiente su reproducción asistida (art. 7.3 de la Ley de Técnicas de Reproducción Humana Asistida y jurisprudencia favorable a que tal maternidad legal pueda determinarse por sentencia judicial). …”
Acceso al texto completo en Aranzadi

“…Pero también se abordará el tema de la posible aplicación en este ámbito de cláusulas indeterminadas y de deberes no tipificados de informar, basados en el principio de la buena fe contractual que rige nuestro ordenamiento jurídico civil (art. 1258 CC), con base en la quiebra en ciertos casos del principio de autorresponsabilidad del consumidor como cláusula de salvaguarda del interés de los menores de edad a ver protegidos sus intereses en una sociedad tecnológica de crecimiento exponencial. …”
Acceso al texto completo en Aranzadi

“…En 1606 se ordenó sacerdote en Toledo, donde estudió artes y teología. Desde Toledo haría diversos viajes por la Península (Galicia, Salamanca, Lisboa y otras ciudades), con una estancia de dos años (1614-15) en el monasterio de Estercuel, en Aragón. …”

“…Una amplia bibliografía en torno de la obra y su apropiación desde otras artes deben ser culpables de las transgresiones en-riquecedoras del texto original, cuyas más conocidas inspiraciones serían la zarzuela homónima, escrita por Gonzalo Roig en 1932; y un serial televisivo y una película del director cubano Humberto Solás, en que el entonces joven actor Imanol Arias representa a Leonardo Gamboa, pasional amante que resultará el hermano blanco de Cecilia. …”

“…Per tant, la posada en marxa de projectes axiològics col·lectius per organitzar la creació de coneixement per part dels individus és un requisit essencial per a la supervivència de les organitzacions i, per tant, és central en la funció del gestor.Però l’enfocament actual de les contribucions axiològiques predominants en els estudis de gestió, com es mostra en aquesta tesi, per al cas de la responsabilitat, l’espiritualitat, les humanitats i les art liberals configuren els problemes axiològics dins de supòsits de projectes axiològics de formes de supervivència preindustrials o industrials.A més, els enfocaments actuals del desenvolupament creatiu mantenen supòsits de la persona, del 'management' i de les organitzacions que són perjudicials per a la capacitat de dissenyar projectes axiològics per a la creació de coneixement.En la primera part d’aquest text analitzo la necessitat de desenvolupament creatiu com un requisit ineludible de les societats tecnocientífiques, així com tres de les exigències axiològiques existents en els estudis de gestió. …”

“…Per tant, la posada en marxa de projectes axiològics col·lectius per organitzar la creació de coneixement per part dels individus és un requisit essencial per a la supervivència de les organitzacions i, per tant, és central en la funció del gestor.Però l’enfocament actual de les contribucions axiològiques predominants en els estudis de gestió, com es mostra en aquesta tesi, per al cas de la responsabilitat, l’espiritualitat, les humanitats i les art liberals configuren els problemes axiològics dins de supòsits de projectes axiològics de formes de supervivència preindustrials o industrials.A més, els enfocaments actuals del desenvolupament creatiu mantenen supòsits de la persona, del 'management' i de les organitzacions que són perjudicials per a la capacitat de dissenyar projectes axiològics per a la creació de coneixement.En la primera part d’aquest text analitzo la necessitat de desenvolupament creatiu com un requisit ineludible de les societats tecnocientífiques, així com tres de les exigències axiològiques existents en els estudis de gestió. …”
Accés lliure

“…À travers la fabrication de prothèses anatomiques ou la participation aux activités de la Société des Arts de Genève, la mécanique devient un outil mis au service de la collectivité et vient ainsi contrecarrer les propos parfois réducteurs émis au sujet de l’inutilité des automates. …”